Catalunya del Nord i l'extrema dreta

Si arreu de l'Estat francès la sor­presa d'aquesta elecció pre­si­den­cial ha estat l'extrema dreta del Front Naci­o­nal, a la Cata­lu­nya del Nord la sor­presa s'ha con­ver­tit en ter­ratrèmol polític, ja que en pobla­ci­ons impor­tants ha superat el 30 per cent. El resul­tat, al con­junt de les comar­ques nord-cata­la­nes, la situa, amb 24,23 per cent, a un punt de Sarkozy (25,31) i un punt i mig d'Hollande (25,96). La dreta tra­di­ci­o­nal –enqua­drada per la UMP i diri­gida pel sena­dor i bat­lle del Soler, François Cal­vet– ha que­dat tocada. La dreta majo­ritària al Ros­selló és, ara, l'extrema. En pobla­ci­ons impor­tants com Elna (gover­nada pel comu­nista Nico­las Gar­cia), Bao (seu dels Cas­te­llers del Ribe­ral), el Soler (feu del cap de la UMP i on hi ha l'ins­ti­tut de la Bres­sola), Sant Esteve, Bages, Tor­re­lles, Baixàs, Bompàs, Pià, Ortafà... Marine Le Pen ha estat la can­di­data més votada. A Per­pinyà es manté en la ter­cera posició amb gai­rebé el 23 per cent dels vots, dar­rere Sarkozy, que n'ha obtin­gut 26,5, i d'Hollande, que ha gua­nyat amb poc més del 28 per cent. Aquest èxit de la can­di­data Le Pen és una der­rota per­so­nal per a polítics com Jean-Paul Alduy, pre­si­dent de l'Aglo­me­ració Per­pinyà Medi­terrània; Jean Marc Pujol, alcalde de Per­pinyà, o el mateix Cal­vet, que s'han opo­sat sem­pre fer­ma­ment al Front Naci­o­nal. El vice­pre­si­dent de l'Aglo­me­ració Per­pinyà Medi­terrània i pre­si­dent del par­tit Uni­tat Cata­lana es declara “molt sorprès” pel resul­tat i asse­gura que “des de cap punt de vista el FN pot ser una solució per a Cata­lu­nya Nord”. Dis­sabte se cele­brava a Per­pinyà la diada de Sant Jordi. A les para­des de lli­bres les con­ver­ses eren més sobre les elec­ci­ons de l'endemà que sobre lite­ra­tura. I s'escam­pava ja el rumor –con­fir­mat– que la can­di­data de l'extrema dreta supera­ria el 20 per cent. El fet es veia a venir elecció rere elecció. El Front Naci­o­nal s'ha implan­tat amb força i en això la Cata­lu­nya del Nord no es dife­ren­cia gens de tot l'arc medi­ter­rani francès. La seva base elec­to­ral és, d'una banda, la impor­tant comu­ni­tat de pieds-noirs (antics colons repa­tri­ats d'Algèria quan aquest país va acce­dir a la inde­pendència) i, d'una altra, el nom­bre crei­xent de per­so­nes d'edat avançada que s'ins­tal·len al sud de l'Estat francès. Un sec­tor de l'elec­to­rat nord-català de soca-rel, votant de la dreta tra­di­ci­o­nal, hau­ria votat també Le Pen a causa del des­gast del can­di­dat pre­si­dent Sarkozy. El Front Naci­o­nal ha situat a la Cata­lu­nya del Nord un dels seus prin­ci­pals diri­gents, l'advo­cat Louis Aliot, que aspira a gua­nyar l'alcal­dia de Per­pinyà. Aliot és el com­pany sen­ti­men­tal de Le Pen i han com­prat una casa a la població ros­se­llo­nesa de Millars, on resi­dei­xen.

Qui ha gua­nyat aquesta elecció a les ter­res cata­la­nes del nord ha estat el soci­a­lista François Hollande, és veri­tat. No podia ser d'una altra manera en un ter­ri­tori on els soci­a­lis­tes, més o menys díscols amb la direcció pari­senca, tenen el poder a les prin­ci­pals ins­ti­tu­ci­ons com el Con­sell Gene­ral dels Piri­neus Ori­en­tals i el Con­sell Regi­o­nal del Llen­gua­doc Ros­selló.