La festa no ha acabat

Des del punt de vista del calendari laboral es difícil entendre que demà sigui festiu a Madrid. El 2 de maig és la festa de la comunitat de Madrid i va seguida de la festa internacional del Primer de Maig.

Cal reconèixer que, històricament, a Catalunya l'Onze de Setembre commemorem una derrota, mentre que el 2 de maig els madrilenys celebren una victòria: l'aixecament, el 1808, del poble de Madrid contra l'ocupació francesa. Un esdeveniment mortífer pintat per Goya en què va començar la Guerra de la Independència.

L'esdeveniment va quedar instituït als anys vuitanta com a festa d'una comunitat autònoma amb poca identitat. Festa apreciada pel sector dels funcionaris de Madrid, que amb un dia o dos de lliurança per davant o per darrere tenen una setmana de festes de primavera que arriba després de la Setmana Santa i que és una prèvia a les festes de l'estiu. A les institucions de Brussel·les ningú no entén res. Cap altre país europeu gaudeix d'aquests privilegis de festivitats seguides. Ara per ara es mantindran amb alguns retocs en el macropont de desembre.

Enmig de les festes, quelcom greu està passant a l'Estat espanyol perquè el president del govern no pugui complir els seus compromisos electorals. La setmana passada va rectificar la seva política sobre els presos d'ETA i va declarar que apujaria l'IVA el 2013. Mentrestant, l'atur assoleix la dramàtica xifra de 5.640.000 persones i més del 52% dels joves no fan cap activitat.

La rectificació sobre el futur d'ETA és deguda probablement al fet que creu que no tornaran a atacar, i la de la pujada de l'IVA, anunciada amb tants mesos d'antelació, es fa per reactivar aquest any la venda de pisos i cotxes sota l'amenaça que l'any vinent tot serà mes car.

Tot i això alguna cosa passa en aquest país, ja que la festa per a molts encara no ha acabat com va prometre Rajoy en els seus primers dies de govern...