El mandat de les urnes

Es veu que aquesta set­mana tocava reviure el pas­sat. I no ho dic pel movi­ment del 15-M, que és ben pre­sent, sinó perquè deter­mi­nats par­tits de l'Ajun­ta­ment de Tar­ra­gona han reprès el ball de con­tac­tes dis­crets, rumors i espe­cu­la­ci­ons sobre un pos­si­ble pacte de govern que tanta ver­go­nya ali­ena va cau­sar imme­di­a­ta­ment després de les elec­ci­ons muni­ci­pals. No és que pac­tar sigui lleig per si mateix, és que quan es triga tant i no s'arriba a res, això és senyal que les matèries que es deba­ten que­den tan lluny del sen­tit comú que cos­ten d'empas­sar, fins i tot per als matei­xos futurs sig­nants de l'acord.

Mirem-nos ho de més a prop. Els dotze escons dels soci­a­lis­tes no els donen majo­ria abso­luta, encara que vol­gues­sin afe­gir-hi el d'Ini­ci­a­tiva, men­tre que la suma de popu­lars i con­ver­gents hi arri­ba­ria jus­tet. Si els soci­a­lis­tes pac­tes­sin amb algun dels grups de dre­tes, o amb tots dos, tin­drien un govern d'àmplia base. Però a quin preu? Al preu d'igno­rar el sen­tit mateix de les elec­ci­ons que ens van dur aquests números tan difícils, al preu d'uti­lit­zar el par­la­men­ta­risme per cap­gi­rar el que es desprèn d'una con­sulta democràtica. Perquè si con­si­de­rem les qua­tre for­ces amb repre­sen­tació muni­ci­pal, veu­rem que les dues d'esquer­res sumen 20.428 vots, men­tre que les de dre­tes només arri­ben als 19.837 vots. Això és exac­ta­ment el que va dir l'elec­to­rat l'any pas­sat, i si la dis­tri­bució d'escons no ho reflec­teix és pro­blema del sis­tema elec­to­ral que s'uti­litza, però no pas dels ciu­ta­dans.

El man­dat de les urnes, mal­des­tre­ment tras­lla­dat al ple­nari, apunta de manera clara cap a una majo­ria d'esquer­res, i la lògica em diu que ha de ser l'esquerra la que governi la ciu­tat, perquè així ho han vol­gut els homes i les dones que van anar a votar. És rao­na­ble també que ens pre­gun­tem com, si no tenen prou escons per a la majo­ria abso­luta.

Però la res­posta també és clara. Amb majo­ria sim­ple, con­sul­tant àmpli­a­ment cada acord i recor­dant els seus deu­res als por­ta­veus d'aquests grups que tanta pressa demos­tren per arri­bar a l'alcal­dia, encara que sigui de manera espúria. El pre­si­dent Mas tam­poc no en té, de majo­ria abso­luta, i encara que no li agrada con­sul­tar les coses, sí que es com­plau, de tant en tant, a recor­dar a tot­hom que, com a cap del pri­mer grup de la cam­bra, seu a la cadira que li cor­res­pon. Ha ser menys, l'alcalde d'aquí?