França entrega un xec en blanc a François Hollande
El Partit Socialista guanya les legislatives amb una àmplia majoria absoluta
L'extrema dreta torna a l'Assemblée Nationale
L'electorat sanciona la deriva ideològica de la UMP, que perd 92 escons
Plens poders per al Partit Socialista. La segona volta de les legislatives franceses va confirmar ahir a la nit l'onada rosa que ha viscut el país en el darrer any electoral. La formació de François Hollande es va endur uns resultats per a la història: una àmplia majoria absoluta en solitari que permetrà l'executiu Ayrault governar sense necessitar suports d'altres partits. A l'espera del recompte final, les projeccions donen 320 diputats al Partit Socialista i els seus partits agermanats, molt per sobre dels 289 que necessitava per aconseguir la majoria absoluta. Sumant aquestes xifres a la trentena d'escons que han guanyat entre els ecologistes (20) i els comunistes del Front d'Esquerra (10), l'Assemblée Nationale francesa vira completament a l'esquerra per primer cop en una dècada, sumant 350 dels 577 seients de la cambra baixa.
A l'altra banda de l'arc parlamentari, aquesta segona volta suposa un càstig molt sever per a la dreta que lidera la Unió per un Moviment Popular (PM). El partit, orfe de Sarkozy, acumulava dos mandats amb majoria absoluta i enguany ha perdut gairebé cent escons respecte de les eleccions de 2007, passant de 313 a 221 diputats. Les seves aspiracions necessitaven conservar com a mínim 250 seients al Parlament, però els francesos no han aprovat el gir a la dreta ultraconservadora que ha fet el partit i, molt especialment, durant les campanyes presidencial i legislativa. No en va, les derrotes més sonores d'aquesta segona volta les han patit els candidats més escorats a la dreta, cas de Nadine Morano i de l'exministre de Sarkozy Claude Guéant. Els que sí han conservat la plaça són Jean-François Copé i François Fillon, els principals aspirants a liderar el partit en l'era post-Sarkozy.
Més enllà dels dos grans partits, aquestes eleccions quedaran en la memòria política francesa perquè suposen el retorn de la ultradreta al Parlament. Sense presència des del 1988, el Front National (FN) ha aconseguit col·locar dos diputats, mentre que la Lliga del Sud, un altre partit d'extrema dreta dirigit per un ex-FN, n'hi ha col·locat un tercer. Qui no ha aconseguit la victòria ha estat Marine Le Pen, que ha demanat un recompte de vots atès que ha perdut per un
marge de 118 vots.
LES XIFRES
L'abstenció torna a batre un nou record en unes legislatives
X.O
La segona volta ha quedat marcada per uns nivells d'abstenció delirants,
deixant la participació en un
irrisori 55,9%, quatre punts
per sota de la que es va registrar en la primera volta. El 44,1% d'abstenció és de llarg el registre més alt de la història de la cinquena República francesa, fins ara situat en el 39,7%
que va haver-hi el 2007.
Poders absoluts
La victòria per majoria absoluta dels socialistes deixa el partit de François Hollande en una posició hegemònica a l'Estat francès que mai cap formació havia tingut. A la majoria a l'Assemblée Nationale hi sumen l'Elisi, la majoria al Senat, la presidència de 21 de les 22 regions francesos, així com les alcaldies de gairebé totes les grans ciutats. L'únic que no han aconseguit és reunir les tres cinquenes parts de diputats del Parlament (Senat més Assemblée), que els hagués habilitat per fer reformes constitucionals. Una condició del nou govern era que els ministres havien de guanyar-se la plaça a les legislatives. Els
que perdessin anirien al carrer. Els que perillaven, Moscovici (Finances), Filippetti (Cultura) i Carlotti (Invàlids), s'han en-
dut la victòria i conservaran
la cartera a l'executiu.
