Sobre la funció pública

Aquests dies s'ha escaigut el centenari de la creació de l'Escola d'Administració Pública de Catalunya. Que ha estat commemorat en un acte presidit pel president Mas al Palau de la Generalitat. Amb la solemnitat que es mereix.

Que es mereix perquè l'administració i les persones que la fan funcionar són un element clau del bon desenvolupament d'un país. I la poca qualitat de la funció pública representa un fre greu i sovint un factor de retrocés.

Quasi dos-cents anys després del 1714, és a dir, de pèrdua de poder polític de Catalunya, en Prat de la Riba va crear l'Escola d'Administració Pública. Amb mentalitat catalana i al servei d'un projecte de país. En l'únic àmbit on de moment ho podia fer –és a dir, en el municipal i en el de les Diputacions–, però pensant en allò que amb el temps hauria de ser l'administració de tot Catalunya.

D'una Catalunya que el temps diria quin grau de poder polític tindria però que en cap cas havia de ser només de caràcter local.

Un país necessita estructures. De diverses menes. Físiques –carreteres, ferrocarrils, canals...–, educacionals –escoles, universitats, centres de recerca...–, econòmiques i financeres, culturals, etc. Però necessita a més, i molt, que funcioni bé la gran infraestructura que és l'administració. En tots els seus àmbits i nivells.

Aquest bon funcionament requereix tres coses. La primera és que s'estructuri bé. Que no s'enfarfegui, que no hi hagi duplicitats. Que tingui un bon disseny.

La segona és que els funcionaris, de tots els diversos nivells, siguin competents. En una organització de l'envergadura d'una gran administració segur que hi haurà de tot. Però el nivell mig ha de ser bo. I això és el que va voler assegurar en Prat de la Riba amb l'Escola, ara fa cent anys.

Però hi ha un tercer factor necessari. A la funció pública hi ha d'haver consciència de la importància de la feina que fa, i per tant de la responsabilitat dels qui hi treballen. Hi ha tendència a pensar que la funció pública pot derivar cap a un esperit burocràtic. Això no ha de ser així. La funció pública és i ha de ser conscient de la gran importància que té en el funcionament del país i de la societat. I ha de complementar la seva competència amb una mentalitat de servei als ciutadans i a la societat.

Ho deia dilluns passat el president Mas: “Els països que són competitius són aquells que tenen una administració que funciona”. És clar que això no depèn només dels funcionaris. També depèn molt del marc en el qual han de treballar, i això en part és responsabilitat dels polítics. Si les lleis estan malgirbades, si les directrius polítiques no són clares o són contradictòries, si els àmbits d'actuació no estan ben definits, la funció pública no treballarà bé.

I evidentment no treballarà bé si tant en l'àmbit de la política com en el de la funció pública s'hi fica allò que ja fa temps vàrem denunciar com l'esperit de casta. Que ja vàrem denunciar a l'editorial 118 «La Casta».

Cal per tant que a la funció pública a més de competència hi hagi consciència de la importància de la seva feina i de la necessitat de fer-la bé, i que se'n derivi autosatisfacció i orgull. I que el públic en general també ho valori. O sia que, com en tot, el tema de la funció pública és una qüestió de competència i de prioritat i de bona relació laboral i també d'actitud positiva i d'autoestima. Ha de ser una feina que per la seva naturalesa i per la conscienciació d'utilitat que en pugui tenir a qui la fa li produeixi autoestima.

En acabar l'acte commemoratiu de dilluns em va saludar un dels convidats, que era un director de l'ENA francesa (és a dir, Ecole Nationale de l'Administration). L'ENA va ser fundada pel general de Gaulle l'any 1946, just després de la guerra, i té un gran prestigi a Franca. De fet hi ha passat una molt alta proporció d'alts càrrecs públics, i també polítics, francesos. El director en qüestió, que jo havia conegut fa anys, em va dir: “M'ha agradat molt el que ha explicat el president. I m'ha impressionat que a Catalunya s'hagués creat una escola així fa cent anys. I també l'argument que una escola és un instrument necessari si es pretén construir una administració de qualitat, tècnica i amb consciència de servei al país. De fet a França l'ENA es va crear l'any 1946 perquè després de la guerra vàrem entendre que ens calia una administració millor de la que havíem tingut si volíem reconstruir el país i preparar-lo per al nou món, molt exigent, que hi hauria. I el resultat ha estat bo”.

Ara fóra un bon moment perquè a Catalunya féssim una reflexió sobre la qualitat de la nostra funció pública. Que, com abans hem dit, no es pot fer al marge de la de la pràctica política, de la legislació i dels valors i actituds que informen la societat en general, també la funció pública. Hi ha països on els processos i els tràmits i les resolucions llisquen, n'hi ha d'altres on s'encallen cada dos per tres. Analitzar això no és fàcil, perquè no és només un tema tècnic, sinó també de concepte de la funció pública i del que se n'espera. És un tema també social i polític.

Però Catalunya està prou necessitada d'eficiència i dinamisme com per fer una anàlisi així. Si volem ser un país del sud, amb el que tenim de bo, però també amb l'eficàcia del nord això ho hem de fer.