Alfonso Rus guanya amb el 91,21% el Congrés provincial del PP
En tan sols cinc hores s'ha resolt un conclave dels populars que tenia ben poques incògnites
El president Fabra ha demanat unitat, treball fortalesa i honradesa a la militància
Un centenar de vots en blanc, han estat els únics punts negatius que ha collit l'actual president provincial dels populars valencians davant la seua reelecció en el càrrec. El 91,21% dels vots emesos en el congrés provincial que s'ha celebrat al Palau de Congressos de València, ha anat a parar a l'única candidatura presentada i que cercava la reelecció.
D'aquesta manera, el conclave ha tancat files al voltant de Rus i Fabra, amb metodologia búlgara i sense més protesta que aquests vots en blanc.
Un congrés, al que han acudit 1.230 compromissaris i en el que el president reelegit, els ha demanat, que surten al carrer perquè la ciutadania entenga el PP tal i com és i perquè s'adone l'electorat que, els que ocupen càrrecs públics, volen “servir per a servir”.
L'alcaldessa ha reivindicat l'autonomia del PP i les formes d'un partit capaç de fer un congrés per triar les persones més necessàries per al bon govern. També ha assegurat que aquesta reunió, ha estat allunyada de personalismes perquè ”a partir d'ara res no tornarà a ser igual” —referint-se a la situació sociopolítica que s'hi viu.
Barberà ha carregat contra els socialistes i l'esquerra en general , tot acusant-los de moure les pancartes al carrer i de donar una imatge del PP distorsionada, recalcitrant i amb mala intenció, “allunyada del que és la realitat i el que significa la nostra militància”.
Finalment, amb el fervor que la caracteritza, ha demanat als presentes que ”tots en peu” exigisquen “respecte per la nostra terra, per la nostra gent, pel futur, per la manera de fer i pel que fem”. També ha reivindicat els projectes per al Cabanyal, l'AVE per a Castelló i Alacant i la construcció del Parc Central.
Fabra demana unitat
El president Fabra ha resumit el seu llarg discurs de cloenda, en quatre punts cardinals, al Nord dels quals, ha situat la defensa de la claredat dels polítics valencians “perquè ningú pot parlar malament de la nostra gent”.
El segon eix discursiu, ha estat en la defensa de l'honradesa del PP en totes les ocasions i en la necessitat de no caure en cap mena de provocació exterior.
El tercer punt cardinal, l'ha fonamentat sobre la necessitat d'unió entre la militància, per poder explicar les mesures a que s'ha vist obligat Rajoy a aplicar, malgrat no preveure-ho al programa electoral.
L'últim punt del full de ruta del president Fabra, l'ha fonamentat sobre la necessitat de donar-li la volta a la situació, “perquè la ciutadania confie amb el partit que sempre els ha tret de l'oblit perquè som la clau, el referent i una necessitat per a la Comunitat Valenciana” ha conclòs.
Parlaven d'ortodòncia i avant
Pere RossellCasualitats de les coses, he anat a seure a l'escala de la dreta (com no podia ser de cap altra manera) i he coincidit amb una colla de Joves Generacions que havien acudit a escoltar els seus líders per —com diuen ells— carregar piles ideològiques i polítiques. Doncs bé. Al poc d'iniciat el discurs del president de tots els presidents d'aquest territori socarrat a base d'oblit i desídia, ha deixat d'interessar-los el que sermonejava i s'han posat a parlar de les seues coses. Sols responien a l'aplaudiment general quan sentien alguna frase pareguda a “en el PP som els millors” o proclames semblants.
Gràcies, que aquests joves no deuen ser massa representatius del que és el conjunt d'un partit, que disposa de tanta força i es troba tan arrelat al País Valencià. Em tranquil·litza saber que per damunt de les floretes llançades a Fabra i a González Pons, hi ha filosofia política, encara que siga (ultra)conservadora i que després de hui, estan disposats a crear treball perquè així els ho ha dit el seu “presi”. Sols cal esperar que aquest treball, vaja més enllà dels seus militants, coneguts i saludats. Sols així deixaran de ser endogàmics i partidaris.
