Una nova cuina per al pacte fiscal

Dimecres, i amb tots els daltabaixos financers globals damunt la taula, el Parlament aprovarà la proposta de pacte fiscal que té com a impulsors CiU, ERC i ICV-EUiA. Les altres dues forces, el PSC i el PP, no s'avenen amb la fórmula de CiU sobre el concert; creuen que no té sentit perquè hi ha altres fórmules, un fet que crearà una altra frustració en les nostres institucions. Pel que fa als grups minoritaris, SI veu la proposta tèbia i Ciutadans, agosarada.

El tràmit ha estat llarg i feixuc. Comissions d'experts, negociacions entre partits, cimeres... Un any i mig per arribar al debat final sense un acord de tota la cambra catalana. Val a dir que sense aquesta unitat la proposta a Madrid tindrà molt poca força.

Demà, en seu parlamentaria, veurem que hi ha poca capacitat negociadora en els darrers temps per part de la política catalana. La majoria de partits no mouran ni un pam les seves posicions inicials, malgrat que tots estan d'acord que ara la penúria financera de la Generalitat és total. Les Corts espanyoles s'aprofitaran de la desunió dels partits catalans. Aparcaran la proposta de pacte fiscal català fins a la primavera vinent. Un moment en què Catalunya hauria de negociar en el Consell de Política Fiscal i Financera un nou finançament. Allà, com sempre, hi haurà totes les comunitats autònomes.

El pacte fiscal és una oportunitat financera per a Catalunya a mitjà termini. El ministre Cristóbal Montoro ha vist que la proposta no és conjunta. No hi ha un missatge clar de tot el Parlament català. El ministre li va dir, a la presidenta del PP a Catalunya, Sánchez-Camacho, quan va preguntar per les possibilitats d'acceptació: “S'està cremant la cuina i vosaltres veniu a demanar-me que faci unes postres”... Els catalans haurem d'esperar que hi hagi una cuina nova.