El PP de Torrent incomplirà la llei com a Gran Ciutat
Al plenari celebrat ahir va rebutjar posar en funcionament la comissió de queixes i el jurat tributari
Compromís ho denunciarà davant la fiscalia
Compromís per Torrent informarà la fiscalia de la votació del govern del PP de no posar en funcionament dos dels òrgans de defensa i participació ciutadana als que obliga la legislació. Aquesta votació va produir-se en el plenari d'ahir dijous 26 de juliol, en la que el PP va presentar dues esmenes a la totalitat a la proposta de Compromís de crear la Comissió Especial de Queixes i Suggeriments i un Òrgan per a la resolució de queixes tributàries i administratives popularment anomenat com a Jurat Tributari.
Per a Beguer “entorpir l'aplicació dels drets ciutadans, emparant-se en les reformes de Rajoy, podria ser constitutiu de delicte de prevaricació al violar greument la Llei de Bases 7/1985, la Llei Autonòmica 4/2010 i el propi Reglament del Ple de la Corporació.
Des de Compromís s'ha manifestat en el Plenari que, les presumptes raons econòmiques, esgrimides pel govern popular, no tenen cap fonament en el cas de la Comissió de Queixes Ciutadana, al que la legislació obliga a estar representada per regidors, que no cobren cap plus o dieta per assistir a les comissions marcades per les lleis. Beguer es pregunta si “el fet de no cobrar per assistir a aquesta comissió ha sigut una de les causes per les quals el PP no ha volgut que es cree”.
Independentment dels motius econòmics, Compromís veu darrere d'aquesta decisió el fet que la comissió de queixes ha de fer un informe anual sobre les reclamacions ciutadans i el PP no vol fer-les públiques, negant els ciutadans un dret reconegut per les lleis.
Quan al Jurat Tributari, Beguer ha manifestat que aquest òrgan hauria evitat que els ciutadans incorregueren en les despeses d'advocat i procurador en les seues reclamacions tributàries o administratives davant l'Ajuntament de Torrent. El fet de no aprovar-la lesiona greument l'economia dels particulars i les empreses de la nostra ciutat, alhora que multiplica els expedients que han de resoldre els tribunals de justícia. Els particulars i empreses continuaran anant al contenciós legal per a resoldre unes reclamacions que podrien ser solucionades sense cap cost per a ells, ha afirmat el portaveu de Compromís.
Finalment Compromís vol manifestar que no hi ha cap decret aprovat pel govern de Mariano Rajoy que impedisca la creació d'aquestos òrgans, cosa que demostra que “les vertaderes intencions del govern del PP són torpedinar la participació ciutadana i donar una foto falsa sobre el nombre de queixes i reclamacions que els ciutadans presenten davant l'Ajuntament”.
El sermonet de l'alcaldessa
Pere RossellUn visitant novell a la sessió ordinària del Ple d'aquest ajuntament de la vila, restarà sorprés en veure com, al remat, l'alcaldessa es despatxa amb tota una filípica amb un fort contingut moral i de retret a les forces de la bancada de l'oposició, sobre el sentit del seu vot durant la jornada. Sí, sí. Resulta un poc rocambolesc, però les lleis fan de suport a aquesta concepció presidencialista de les institucions.
Ahir, el “sermonet” final de l'alcaldessa de Torrent, va lloar el bo i millor del que consideren una política ajustada a les necessitats del poble i a la situació crítica en que s'hi viu a la vila, però sense veure la viga tombada al seu propi ull.
L'alcaldessa va retreure l'oposició el sentit del vot respecte dels horaris i els preus públics del transport urbà, va intentar argumentar a favor de la decretada de la medicamentada, —però sense èxit— i aplicà la força de la majoria absolutíssima que li fa de cort. També aplicà l'aplanadora sobre l'opinió contrària a les retallades en educació esgrimida pels opositors i li feu costat a la regidora del ram, que es disculpà per no utilitzar el valencià, (em sona d'alguna cosa aquesta excusa) en la primera part de la defensa de les tesis de l'honorable veïna de Torrent.
Tota una demostració de les més clàssiques formes litúrgiques, emparada, Folgado, amb la llei que li atorga el dret a no acceptar cap rèplica. No obstant això, ara es ventaran a dir que s'han rebaixat el sou i que no cobraran la paga extra de Nadal ni ells, ni els seus assessors. Però no desvetllaran la quantitat de persones de lliure designació i de les anoomenades pel procediment ”digital”, que viuen mensualment de les arques municipals. Això és el que comporta tenir dret a una trona, on té garantit el silenci de l'oposició.