Diguen el que diguen, transparència i participació
DES DE BORRÓ
La setmana passada, l'alcalde de Ròtova ens va regalar en una entrevista a una ràdio i televisió comarcals, dos perles a Compromís. D'una banda, va qualificar la nostra política respecte de la planta de transferència de “destructiva”; i per altra, no reconeixia en les nostres notes de premsa el que havia succeït als plenaris. Anem per pams.
A l'entrevista diu, literalment, “quan vaig dir abans d'eleccions que vindria al nostre municipi vaig tenir molta oposició per part de Compromís. Va fer una política molt destructiva amb esta empresa”. A aquestes afirmacions, hi ha diverses coses que no són certes: la primera d'elles, només començar: “quan vaig dir”. L'alcalde, com bé sap la gent, com queda recollit a les hemeroteques i als diaris comarcals (i encara sort que existeixen!), no va anunciar l'arribada de la planta abans d'eleccions. De fet, quan Compromís va anunciar l'acord de plenari que permetia que la planta s'instal·lara, l'alcalde va declarar a un diari comarcal “que no era definitiu”. Dos dies abans de les eleccions, al míting del PP, no va tenir més remei que admetre-ho. La resta va ser tot un silenci.
Compromís ha mantés un posicionament clar: eixe no és el model que volem per al nostre polígon i en segon lloc, volem que l'Ajuntament escolte el que la gent vol dir, que el veïnat puga opinar i que puga decidir. Transparència i preses de decisió en comú, entre totes i tots. És això una política destructiva? De fet, quan demanem informació, la demanem per a tot el veïnat i quan demanem que la gent opine, exigim que s'escolte a totes i tots, tinguen el pensament i el posicionament que tinguen. Nosaltres no hem pogut entendre perquè l'alcaldia s'ha entossudit en no escoltar a la gent per la qual ha de treballar i en no contestar. Les més de 700 persones que van signar contra la planta (majoritàriament, de Ròtova i Alfauir) no rebran ni contestació.
En un altre moment de l'entrevista, l'alcalde, davant les nostres notes de premsa, es preguntava si “era això és el que havia passat al plenari”. En este sentit, podem dir que Compromís ha treballat en tres línies: en informar directament a la gent, amb la pàgina web mitjançant les xarxes socials, a la premsa o amb l'InfoCompromís, demanant que l'Ajuntament s'obrira a la gent amb la publicació de les actes a la pàgina web municipal i la gravació dels plenaris —este últim extrem, de fet, negat per part de l'equip de govern— i en la publicitat dels plenaris entre la gent, fomentant-ne la presència del veïnat. D'altra banda, cal ressenyar que les convocatòries municipals dels plenaris mitjançant ban o SMS han desaparegut, tot i que estaven pressupostades fins al pressupost de 2012. En darrera instància, la gent que ha assistit als plenaris pot certificar que el que ha passat allà és el que hem informat als nostres escrits, articles i notes de premsa.
En un i altre cas, es veuen dos maneres de funcionar. En el treball diari, ens alegrem de coincidir en alguns assumptes, en aportar xicotets matisos. Però hi ha dos aspectes en què no hem coincidit: en el disseny dels grans projectes —que han portat a endeutar el municipi o els han deixat a mitges— i en la concepció pública de totes les gestions que es duen a terme a l'ajuntament. Una concepció de la política que no es pot reduir a les publicacions en els diaris oficials de la Generalitat o Diputació, als quals no tenen accés la major part de la ciutadania. Hem d'apropar la política a la gent, hem d'apropar les decisions, per fomentar-ne la participació. Serà un camí llarg, però és l'únic camí perquè la gent torne a creure en la política i es torne a il·lusionar en el disseny de la seua societat. Diguen el que diguen, això és el que cal: més transparència i més participació.