JULIÀ GIRÓ

ALCALDE D'ALBONS (UNITAT PER ALBONS-PM)

«Més que no pas els partits el que valorem són les persones»

Julià Giró, que divendres va fer 10 anys que és alcalde d'Albons, destaca el centre cívic com a gran obra del seu mandat. Però també el fet de tenir un secretari en exclusiva

Diven­dres pas­sat va fer 10 anys que Julià Giró ocupa l'alcal­dia d'Albons, un petit muni­cipi del Baix Empordà. El pri­mer man­dat ho va ser amb un grup inde­pen­dent, després per la fede­ració CiU i ara, en aquest man­dat, amb un altre grup inde­pen­dent ava­lat pel PSC, després de voler con­ti­nuar el pacte de govern del man­dat ante­rior però en una única llista elec­to­ral.

–Com va el man­dat?
–«És prou cor­recte. Dins l'equip de govern ens ente­nem molt bé. Anem fent la nos­tra i... enda­vant. I l'opo­sició fa opo­sició.»
–Tot i les sigles, la línia de tre­ball de l'equip de govern es pot dir que és el de fa sis anys, no?
–«Més que no pas els par­tits, el que nosal­tres valo­rem són les per­so­nes. Nosal­tres som cinc ben avin­guts. I, en prin­cipi, el color tant li fa.»
–I com està amb l'opo­sició –CiU–, que era el seu par­tit en l'ante­rior man­dat. Encara hi ha la cris­pació de les pas­sa­des elec­ci­ons?
–«Ja no se'n recor­den. Només se'n van recor­dar durant les elec­ci­ons. Ara CiU fa opo­sició i nosal­tres anem tre­ba­llant pel poble.»
–Es deia des d'Unió que l'expul­sa­ven del par­tit i vostè deia que no era mili­tant. Com ha aca­bat la història?
–«A mi ningú m'ha infor­mat mai de res. El pro­blema és que hi havia elec­ci­ons i la per­sona que s'havia de fer veure es va fer veure i ja està! No hi va haver res més.»
–Durant aquest man­dat han deci­dit dei­xar de com­par­tir el secre­tari amb altres dos muni­ci­pis i que es dediqués ple­na­ment a Albons. Vol dir que ha tanta feina en un muni­cipi de 700 habi­tants?
–«Sí, perquè vèiem que les coses se'ns ana­ven allar­gant molt. I ell em va dir que hi havia molta feina. I per això jo li vaig pro­po­sar que fos, només, el secre­tari d'Albons, que era el més gran dels tres muni­ci­pis. I a ell li va sem­blar bé. I a nosal­tres, també. I la veri­tat és que fa molt bé la feina.»
–A més d'agi­lit­zar els dife­rents tràmits muni­ci­pals, també s'ocupa d'acon­se­guir totes les sub­ven­ci­ons pos­si­bles, no?
–«Per les sub­ven­ci­ons, molt. El secre­tari està pen­dent de totes les sub­ven­ci­ons: totes, de 1.000 o de 10.000 euros. Està al dia de tot. I, gràcies a això podem dema­nar totes les sub­ven­ci­ons que sur­ten. I després, molt i molt de paper... molta burocràcia... Hi ha mol­tes coses, en un ajun­ta­ment. Ell ho tira tot enda­vant i ho porta al dia.»
–Ha can­viat molt el fun­ci­o­na­ment d'un ajun­ta­ment en els últims deu anys, no?
–«Moltíssim. Hem pas­sat de poc més de 500 habi­tants a 703. El muni­cipi ha cres­cut. Hi ha hagut una urba­nit­zació nova. S'han fet cases. El poble va crei­xent.»
–I l'alcalde cobra per la seva tasca muni­ci­pal?
–«L'alcalde cobra el sou que va pro­me­tre la Gene­ra­li­tat, si bé se'l par­teix entre els cinc mem­bres que inte­gren l'equip de govern. I només tenim aquest sou, que és de poc més de 200 euros al mes per a cadascú de nosal­tres. I ho repar­teixo perquè tre­ba­llem tots cinc, ja que no només tre­ba­lla l'alcalde. Per això trobo lògic repar­tir-ho entre tots.»
–Mirant la feina d'aquest man­dat, tot apunta que la gran obra, gràcies als ajuts de l'Estat i la Gene­ra­li­tat, és la recon­versió de les anti­gues esco­les en un cen­tre cívic i un espai públic. Com està l'obra?
–«Ja hem con­di­ci­o­nat el solar de les esco­les velles amb el pla de Zapa­tero i amb els diners de la Gene­ra­li­tat aquest any farem l'edi­fici del cen­tre cívic. Serà una gran obra per al muni­cipi. A part de les mol­tes obres que hem anat fent durant aquests deu anys.»
–Fa falta un cen­tre cívic, un punt de tro­bada per a la gent del poble?
–«Actu­al­ment ja tenim un cen­tre social, però con­di­ci­o­nar-lo a la nor­ma­tiva actual era molt com­pli­cat. L'antic local el farem ser­vir per altres coses.»
–Però hi ha altres obres per exe­cu­tar, com ara l'edi­fici de l'Ajun­ta­ment o el mateix local social.
«Refor­ma­rem l'Ajun­ta­ment. La planta baixa, que és una gran sala d'expo­si­ci­ons i el dis­pen­sari mèdic es con­ver­tirà en una gran sala de plens. I també es refor­marà la planta pis, amb més des­pat­xos, i amb un arxiu de docu­men­tació. I el dis­pen­sari mèdic i també la llar d'avis s'ubi­carà en un altre espai.»
–I en quin punt es troba, ara per ara, el parc eòlic de Vila­da­mat, al qual ja van acor­dar mani­fes­tar la seva opo­sició?
–«El parc eòlic està parat. Nosal­tres, des del pri­mer dia, ens hi vam opo­sar públi­ca­ment. I fins ara ningú ha par­lat de res més. No tinc constància que els altres ajun­ta­ments s'hagin mani­fes­tat.»
–I una altra gran obra és la millora de la car­re­tera C-31 de la Bis­bal a Figue­res. Serà un bene­fici o un per­ju­dici per al muni­cipi?
–«Fa deu anys que s'està par­lant d'questa car­re­tera. Per­ju­dica els veïns que hi ha a la cruïlla, però nosal­tres som els menys per­ju­di­cats si és que real­ment es fa tot el que vam dema­nar que es fes. Ens farà una mica de pan­ta­lla, ja que estarà una mica aixe­cada. Però, d'altra banda, amb la millora s'evi­tarà un nom­bre molt impor­tant d'acci­dents. Actu­al­ment, crec que és intran­si­ta­ble. Però cal agi­lit­zar l'obra, ja que és molt peri­llosa perquè hi cir­cu­len molts cami­ons.»
– Amb el seu man­dat també ha arri­bat el nou pla­ne­ja­ment urbanístic. Es pre­veu un impor­tant crei­xe­ment, o és més per orde­nar el que ja tenen?
– «El nou pla­ne­ja­ment és per orde­nar i fer més fàcil la feina. Crei­xe­ment? no n'hi ha gaire. S'ha fet una urba­nit­zació nova, que es va començar a cons­truir quan jo vaig arri­bar a l'alcal­dia. Me la vaig haver d'empas­sar, perquè jo no hi vaig estar mai a favor.»
– Crei­xe­ment poc, doncs?
– «Poquíssim. Arre­glar qua­tre cases del poble, i en prin­cipi, durant deu anys, per sort o desgràcia, la cons­trucció, mala­ment.»
– Cases per a la gent del poble o de segona residència, tal com ha pas­sat en altres pobles de la zona?
– «La gran sort que hem tin­gut, fins i tot en el cas de la urba­nit­zació nova, és que la gent s'ha fet la casa o se l'ha arre­glada per venir-hi a viure, com a pri­mera residència. Hi havia la por de les sego­nes residències, però ja tenim més de 20 famílies que hi viuen tot l'any. I són pare­lles joves que tenen fills... i per això també el col·legi va enda­vant. Tenim més de sei­xanta nens a l'escola i una vin­tena a la guar­de­ria.»
– Segons vostè, Albons té futur. I el seu futur? Té pre­vist tor­nar-se a pre­sen­tar d'aquí a dos anys?
– «No ho sé. El que sí dic és que he tin­gut sem­pre la sort de pre­sen­tar-me amb un grup en què tot­hom ha estat el màxim de cor­recte i que sem­pre ha tre­ba­llat pel poble. Haig de dir que sem­pre he tin­gut la bona sort de tenir el suport del grup.»


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.