opinió
Quan l'únic argument és la por
És divertit veure aquests darrers dies com els polítics, periodistes i acadèmics espanyolistes desenvolupen els seus arguments contraris a la independència de Catalunya. El denominador comú de tots els arguments de l'unionisme és el de la por, el reguitzell de suposades catàstrofes i desastres que caurien sobre un hipotètic estat català. Ningú ha donat ni un sol argument de perquè seria millor per als catalans seguir formant part de l'Estat espanyol que tenir un estat propi.
Els tres principals arguments apocalíptics dels defensors de la unitat d'Espanya són els següents:
1 El futur estat català no podria pagar les pensions. Això és fals. Catalunya té superàvit de la Seguretat Social, cosa que vol dir que l'import anual de les cotitzacions socials pagades pels treballadors catalans és superior al total de pensions que es paguen a Catalunya.
2 El futur estat català seria expulsat de la Unió Europea. Això no és segur que passés, com ja ha desmentit la mateixa Comissió Europea. Si Catalunya esdevingués un estat, es produiria un fet insòlit dins la UE i s'hauria de negociar entre tots els estats membres la seva articulació pel fet que no hi ha cap precedent d'aquesta nova situació, que no està prevista en cap tractat de la UE.
3 El més ridícul de tots aquests arguments apocalíptics és el defensat pel catedràtic de la Universitat Complutense, Mikel Buesa (expresident del Foro d'Érmua i fundador d'UPyD) aparegut el 13 de setembre al diari ABC. Buesa afirma que en cas d'independència, el PIB de Catalunya cauria un 20% i la renda per càpita seria com la de Xipre, però enlloc explica quins càlculs ha fet per arribar a aquestes xifres. La renda per càpita de Xipre al 2011, segons el Fons Monetari Internacional (FMI), va ser de 23.945 euros. L'any 2011, el PIB de Catalunya va ser de 210.150 milions d'euros i la població, de 7,539 milions de persones. La renda per càpita va ser, doncs, de 27.875 euros. Per tant, Buesa afirma que la independència de Catalunya suposaria una caiguda de la renda anual d'uns 3.840 euros per habitant. Demostrar la falsedat d'aquesta afirmació és senzill. El que és obvi és que un estat català gaudiria dels recursos del dèficit fiscal que, en aquest cas, quedarien en mans de la Generalitat –entre 16 i 20.000 milions d'euros anuals–. Aquest fet directament provocaria un augment del PIB per un import equivalent al dèficit fiscal. Però, a més, en convertir-se el dèficit fiscal en despesa realitzada a Catalunya, es produiria un efecte multiplicador sobre l'economia en incrementar la renda dels receptors d'aquesta despesa, fent créixer el consum de les famílies i la inversió empresarial, i per tant, la demanda de productes, cosa que augmentaria encara més l'activitat econòmica, el creixement del PIB i la creació de llocs de treball. Per fer una estimació d'aquest efecte multiplicador sobre l'economia catalana podem utilitzar els models econòmics que habitualment fan servir els organismes internacionals per fer previsions (com el Banc Central Europeu, l'FMI o l'Oficina d'Estadística de la UE), i s'obté que per cada euro de dèficit fiscal gastat a Catalunya, el PIB augmentaria entre 1,3 i 1,4 euros, fins i tot tenint en compte l'existència d'un possible boicot comercial espanyol equivalent a un 5% de les vendes actuals de Catalunya a Espanya. Els resultats donen un creixement del PIB català el primer any de la independència proper als 25.000 milions, cosa que significa un increment de la renda per càpita fins als 31.218 euros. Per tant, la conclusió que podem treure és que, amb la independència, la renda anual dels catalans augmentaria a curt termini en uns 3.343 euros per persona, encara que les vendes catalanes a Espanya es reduïssin en un 5%.
