opinió
Pensant en la sortida de la crisi
i l'enfrontament
L'ANÀLISI DELS LÍDERS POLÍTICS. L'article d'avui, d'Alícia Sánchez-Camacho, presidenta del PP a Catalunya, és el tercer d'una sèrie que aquest diari està publicant aquests dies i en què els líders de les diverses formacions polítiques catalanes analitzen la situació política que viu el país.
Vivim en un món globalitzat amb una conjuntura internacional molt complexa en què Catalunya fora d'Espanya no té futur. Cal analitzar la situació i fer un serè exercici de realisme, sobretot els que s'estan dedicant a escalfar l'ambient. Cal que ens parem a pensar en el futur dels nostres fills perquè hi ha situacions que poden superar i desbordar els seus propis impulsors
i portar-nos a una situació de caos difícilment reversible.
El govern de la Generalitat està traslladant dos missatges que no es corresponen amb la realitat. El primer, que les persones que van assistir a la manifestació de Barcelona de l'11 de setembre passat representen el sentiment dels catalans. No és així. Catalunya és molt més rica i plural, i només cal veure els resultats de les diverses eleccions que s'han celebrat. El segon, que la crisi econòmica se solucionaria amb la independència. Més aviat al contrari, hi aprofundiríem amb una Catalunya molt debilitada fora de la Unió Europea.
Aquest escenari ens portaria a una triple precarietat. Una primera d'institucional que comporta l'aïllament de la Unió Europea i de la comunitat internacional. També precarietat econòmica, amb la sortida de l'euro, la inestabilitat econòmica fruit del canvi de realitat política i la desconfiança dels mercats i de les inversions estrangeres. I una tercera que per nosaltres és molt important, la precarietat social, que comporta la divisió entre els catalans i l'exclusió d'una majoria que senten que la seva catalanitat és plenament compatible amb el sentiment de pertinença a Espanya. En definitiva, la imposició d'una ideologia única en una Catalunya que, al contrari del que pensa el govern, s'enriqueix amb la seva pluralitat.
A Catalunya hi ha una majoria silenciosa que no surt al carrer a manifestar-se ni a participar en actes pretesament espontanis d'adhesió i a la qual el govern de la Generalitat menysprea. La gran majoria de catalans som gent de seny que no volem que ens posin fronteres i duanes amb la resta d'Espanya, no volem haver d'agafar el passaport per anar a altres llocs d'Espanya i no volem sortir d'Europa ni de l'euro.
Catalunya mai ha avançat des de l'hostilitat, la divisió i l'enfrontament. No és així com es prospera. Els catalans hem de treballar en el que ens uneix i no en el que ens separa, i aquí la responsabilitat del govern de la Generalitat és molt important, perquè la situació econòmica és molt greu i requereix sentit comú, seny i serenor. La crisi econòmica necessita un president seriós, capaç de redreçar la situació i portar Catalunya cap a un horitzó de recuperació. En lloc d'això, Artur Mas es mou per interessos partidistes i electorals, no sabem com de calculats, però que en qualsevol cas suposen una utilització barroera de la confiança que li van donar les urnes ara no fa ni dos anys. Mas ens porta per mal camí, inestabilitat, horitzons incerts i desconfiança econòmica. Així no sortirem de la crisi econòmica.