Política

Els jubilats deixaran de cobrar les seves pensions?

Les estructures productiva i demogràfica de Catalunya garanteixen la sostenibilitat de les prestacions, segons els experts

La recuperació del dèficit fiscal permetria incrementar les pensions en un percentatge raonable d'un 20%

Europa, més preocupada per la situació en què quedarien les percepcions de la resta de l'Estat

Què pas­sarà amb la meva pensió? Si no la pri­mera, és una de les pre­gun­tes recur­rents en tota con­versa sobre la inde­pendència de Cata­lu­nya. El tema pre­o­cupa perquè, de moment, la caixa comuna depèn com­ple­ta­ment de Madrid.

La pro­fes­sora Marta Espasa, del depar­ta­ment d'hisenda pública de la UB, recorda que en el capítol de la Segu­re­tat Social, segons les dades que van del 2006 al 2009, Cata­lu­nya va regis­trar superàvit cada any, tret del 2009, just després del debut de la crisi, en què hi van fal­tar 1.256 mili­ons, un 0,64%. El mateix any, però, a l'Estat (des­comp­tant Cata­lu­nya) el dèficit va ser molt més gran, en ter­mes abso­luts, òbvi­a­ment, 21.966 mili­ons, però sobre­tot en ter­mes rela­tius, ja que la quan­ti­tat va repre­sen­tar un 2,56% del total. Espasa remarca que les pen­si­ons “tenen menys a veure amb la demo­gra­fia que amb l'estruc­tura pro­duc­tiva i les cotit­za­ci­ons”, que són clara­ment favo­ra­bles a Cata­lu­nya.

El superàvit recur­rent el con­fir­men molts altres experts, com els pro­fes­sors de la UB Emili Val­dero i Eli­senda Palu­zie, que l'han difós aquests dies en diver­sos mit­jans, i hi ha estu­dis com el que Espasa mateix va fer junt amb Núria Bosch per a la fun­dació Cat­dem. També des d'EADA, el pro­fes­sor Joan Tar­ra­de­llas apun­tala la via­bi­li­tat de les pen­si­ons a Cata­lu­nya recor­dant que “el volum cer­ti­fi­cat del dèficit fis­cal actual, uns 16.000 mili­ons, equi­val a les pen­si­ons dels cata­lans, que en un país inde­pen­dent podrien veure incre­men­tada la seva pres­tació de manera rao­na­ble en un 20%”.

Per Tar­ra­de­llas, a la vista dels últims sal­dos de la Segu­re­tat Social, a Europa “pre­o­cupa més la situ­ació en què que­da­ria la resta de l'Estat”. Segons un estudi de Fedea, nou comu­ni­tats autònomes són defi­citàries i no podrien pagar aques­tes pres­ta­ci­ons, “i les neta­ment apor­ta­do­res no podrien sufra­gar els dèficits”, subrat­lla l'acadèmic.

El pro­fes­sor d'EADA és taxa­tiu amb aquest tema: “Cata­lu­nya té una indústria potent, unes expor­ta­ci­ons diver­si­fi­ca­des i, un cop inde­pen­dents, dis­po­saríem d'un dèficit fis­cal amb un clar efecte mul­ti­pli­ca­dor.” Aquest cer­cle virtuós pro­vin­dria de l'estímul del con­sum intern que gene­ra­rien els incre­ments en les pen­si­ons i en la descàrrega cap a les empre­ses, que, amb una fis­ca­li­tat menor, podrien gene­rar més feina.

Final­ment, Espasa recorda que en la repar­tició del Fons de Reserva de la Segu­re­tat Social “es podrien apli­car cri­te­ris basats en el per­cen­tatge del PIB, la població o les inver­si­ons que s'hagin fet (18%, 16% i 14%, res­pec­ti­va­ment”). En el cas de Txèquia i Eslovàquia es va apli­car el cri­teri pobla­ci­o­nal, recorda Tar­ra­de­llas.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.