Política

El boicot comercial ofegarà l'economia catalana?

Amb les xifres a la mà, és irreal un boicot que pugui tombar el funcionament econòmic del país com a nació independent, perquè el dèficit fiscal actual actuaria de compensador

Només un rebuig dels productes catalans que afectés el 80% en vendes als consumidors i el 20% entre empreses equilibraria la quantitat que Catalunya aporta a l'Estat

Els boi­cots comer­ci­als, d'entrada, fan res­pecte i més si qui et fa el boi­cot és el teu prin­ci­pal cli­ent. Aquesta inqui­e­tud està aug­men­tant entre els empre­sa­ris cata­lans des del gran clam d'inde­pendència que va sig­ni­fi­car la mani­fes­tació de l'11 de setem­bre pas­sat.

Les ins­ti­tu­ci­ons repre­sen­ta­ti­ves dels empre­sa­ris, com ara la Cam­bra de Comerç o Foment del Tre­ball, es mos­tren pru­dents, tot i que amb certa distància les unes de les altres. El record de les con­seqüències del boi­cot al cava català, que es va ini­ciar a l'Estat espa­nyol durant la cam­pa­nya nada­lenca del 2004 i que, cícli­ca­ment, rebrota amb qual­se­vol excusa, també negui­teja. I, cer­ta­ment, no hi ajuda l'afir­mació: “El boi­cot comer­cial ofe­garà l'eco­no­mia cata­lana.” Tan­ma­teix, cada vegada són més les veus ente­ses en matèria econòmica que apor­ten estu­dis del que sí que és una qui­mera.

Modest Guin­joan, eco­no­mista i col·labo­ra­dor d'aquest diari, i Xavier Cua­dras, també eco­no­mista, van sig­nar junts el lli­bre titu­lat Sense Espa­nya. Balanç econòmic de la inde­pendència, que l'Edi­to­rial Pòrtic va publi­car fa poc més d'un any. Els autors del lli­bre demos­tren –amb dades con­tras­ta­des– que l'impacte d'un boi­cot comer­cial seria rela­ti­va­ment petit en com­pa­ració de la mag­ni­tud del dèficit fis­cal que suporta Cata­lu­nya. Fins i tot afir­men que, posant-se en el pit­jor dels esce­na­ris, l'eco­no­mia cata­lana en sor­ti­ria escal­dada si el boi­cot fos del 80% de la com­pra que fa el con­su­mi­dor i del 50% de la que es fa entre empre­ses. Xifres, segons Guin­joan, “abso­lu­ta­ment impos­si­bles d'asso­lir”. Si el boi­cot fos del 40% de la com­pra dels con­su­mi­dors i del 20% de la com­pra entre empre­ses, el fet de dei­xar de tenir dèficit fis­cal actu­a­ria d'una manera abso­lu­ta­ment com­pen­satòria. Seria com una injecció de força econòmica del 9% del PIB.

El pre­si­dent espa­nyol, Mari­ano Rajoy, ha ins­tat les grans empre­ses cata­la­nes a fer cam­pa­nya en con­tra del clam d'inde­pendència. A Cata­lu­nya, però, les empre­ses es comp­ten per milers.

6
per cent
baixaria el PIB català en cas que el boicot fos del 40% de la compra dels consumidors i del 20% entre empreses.
83,3
milions
d'ampolles de cava es van destinar el 2011 al mercat interior de l'Estat, segons el Consell Regulador.
152,2
milions
d'ampolles de cava van anar al mercat exterior, el 74% de les quals es van dirigir als països de la UE.
10
per cent
de davallada va patir l'empresa Freixenet el 2006, dos anys després de l'inici del boicot al cava.
7
per cent
menys en vendes va registrar el sector del cava el 2005, com a conseqüència del boicot espanyol.
9
per cent
del PIB català és el que representa el dèficit fiscal actual. Si s'eliminés, augmentaria la renda dels catalans.

Càstigs d'anada i tornada

Tampoc no descarten Modest Guinjoan i Xavier Cuadras que un boicot espanyol als productes catalans provoqués una reacció dels consumidors catalans als productes espanyols i que es creés un contraboicot des del nostre país. No és gens escabellat pensar així. Quan els clubs de futbol van començar a admetre publicitat a les samarretes, l'equip blanc de la capital d'Espanya va signar un contracte amb la marca italiana d'electrodomèstics Zanussi. L'entesa va durar just una lliga. El motiu: les vendes de Zanussi van caure estrepitosament a Catalunya.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.