Política

El nou estat català bandejarà la llengua castellana?

Juristes i sociolingüistes subratllen que no es pot prohibir cap llengua

El català i el castellà haurien conviure, tot i que la llengua pròpia del país hauria de ser preeminent

En una Catalunya independent la llengua catalana adquirira un estatus d'entitat pròpia, n'augmentaria l'ús social i la castellana no significaria cap amenaça

En una Cata­lu­nya inde­pen­dent es man­tin­drien les dues llengües (català i cas­tellà), amb una pre­e­minència de la pri­mera, i no seria impos­si­ble pen­sar que s'hi afe­gis­sin d'altres, com ara l'anglès, a més de l'ofi­ci­a­li­tat de l'occità (aranès) a l'Aran. De pro­hi­bi­ci­ons, res. O, com a mínim, així ho plan­te­gen a pri­ori tant soci­o­lingüistes com juris­tes espe­ci­a­lit­zats en qüesti­ons de llen­gua. El catedràtic de dret admi­nis­tra­tiu de la UAB Antoni Milian i Mas­sana és clar: “Que si es pro­hi­birà el cas­tellà?, això és una baja­nada!” “D'altra banda, una cosa així ani­ria con­tra els trac­tats inter­na­ci­o­nals de drets humans”, sosté.

Par­tint de la base que el dret no per­met pro­hi­bir cap llen­gua, el resum dels experts és que en un estat català la llen­gua cata­lana adqui­ri­ria una enti­tat pròpia i un nivell d'ús social des­ta­cat i, per tant, con­viu­ria amb el cas­tellà sense pro­ble­mes. En una entre­vista a ABC Punto Radio fa pocs dies, el pre­si­dent, Artur Mas, va mani­fes­tar que la Cata­lu­nya inde­pen­dent “hau­ria de man­te­nir l'ús del cas­tellà, perquè és una llen­gua que als cata­lans els convé saber i que és d'ús comú per a molts cata­lans”.

Fa un any, coin­ci­dint amb l'èxit de la cançó Jeni­fer d'Els Catar­res –la història d'amor entre una “choni de Cas­tefa” i un català de la ceba– l'expre­si­dent Jordi Pujol va decla­rar que “la Jeni­fer ha d'assu­mir Cata­lu­nya tota ella, també la llen­gua”. El cas de les Jeni­fer, és a dir, el progrés inter­ge­ne­ra­ci­o­nal del català entre els cas­te­lla­no­par­lants, és un dels punts claus, segons el pre­si­dent de la Soci­e­tat Cata­lana de Soci­o­lingüística (SCS), Joa­quim Tor­res, perquè hagi resis­tit. Un estudi del 2008 va indi­car que mig milió de per­so­nes que par­la­ven cas­tellà amb els pares ho feien en català amb els fills. Fenòmens com aquest, segons diu Tor­res, expli­quen que el català sigui l'única llen­gua del món d'un país desen­vo­lu­pat que no té un estat mitjà al dar­rere i manté una vita­li­tat. “En una situ­ació d'inde­pendència, aquest valor social puja­ria”, con­clou.

Tor­res i Milian coin­ci­dei­xen que català i cas­tellà hau­rien de ser ofi­ci­als amb una “certa pri­o­ri­tat” per a la pri­mera. “El cas­tellà ja no seria cap amenaça, perquè el pro­blema d'ara és que el català és inútil a Espa­nya i pràcti­ca­ment inne­ces­sari a Cata­lu­nya”, argu­menta Milian. Amb un estat propi, les coses can­vi­a­rien. “En un marc en què el català fos útil ple­na­ment, arri­ba­ria a ser neces­sari i tin­dria un futur asse­gu­rat”, apunta el catedràtic de dret admi­nis­tra­tiu de la UAB i autor, entre altres obres, del lli­bre Drets lingüístics per a tot­hom. Milian afirma també que el català com a llen­gua ofi­cial d'un estat es con­ver­ti­ria en llen­gua ofi­cial de la Unió Euro­pea i ja no hi hau­ria bar­re­res per fer lleis com ara la que podria esta­blir que l'eti­que­tatge dels pro­duc­tes fos almenys en català.

De ser útil a necessària

“Ara és una mica par­lar per par­lar, perquè hem de par­tir de la base que qui ho haurà de deci­dir serà l'assem­blea cons­ti­tu­ent i no tin­dran els con­di­ci­o­nants que tenim actu­al­ment”, adver­teix el pre­si­dent de la SCS. Per emmar­car-ho, això dels con­di­ci­o­nants, es refe­reix al con­cepte de sub­or­di­nació que va uti­lit­zar el lingüista Joan Solà, sobre­tot en els últims anys de vida: “Quan una llen­gua no té un estat al dar­rere no té un suport en la vida social i això li passa al català; en una situ­ació d'inde­pendència pas­sarà a tenir valor social i, en con­seqüència, a ser una llen­gua viva i amb futur.” La clau serà, per tant, el salt de ser “útil a ser necessària”.

Sal­vant les distàncies, Tor­res recorda com els anys vui­tanta, amb el pas de la dic­ta­dura a l'estat de les auto­no­mies, es van començar a sen­tir les pri­me­res con­ver­ses bilingües amb els taxis­tes a Bar­ce­lona, per exem­ple. I quan es va començar a dema­nar el català per tre­ba­llar en uns grans magat­zems.

Que si es prohibirà el castellà? Això és una bajanada! Una cosa així aniria contra els tractats internacionals de drets humans
En un marc en què el català seria útil plenament arribaria a ser necessari
Antoni Milian i Massana
Catedràtic de dret administratiu de la UAB
Als anys 80, amb l'autonomia, va arribar les primeres converses bilingües als taxis
Joaquim Torres
president societat catalana de sociolingüística
El català és l'única llengua en un país desenvolupat que no té un estat mitjà al darrere i manté una vitalitat


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.