Política

La independència obrirà un greu conflicte social?

Els experts destaquen que l'independentisme és madur, transversal i integrador, i que per això no hi haurà cap trencament social

Tot dependrà, segons els sociòlegs, del que facin els espanyolistes i com atiaran el conflicte

Les reaccions apocalíptiques són una reacció a la falta d'arguments davant el clam massiu dels catalans

La inde­pendència o un hipotètic procés d'inde­pendència no té perquè obrir cap con­flicte social en la soci­e­tat cata­lana. Si bé és veri­tat que qual­se­vol canvi històric impor­tant (una secessió, una revo­lució, etc.) pot ser un moment pro­pici per al con­flicte, els experts coin­ci­dei­xen en el fet que de cap manera es pot asso­ciar el començament d'un procés d'inde­pendència amb un tren­ca­ment social. “No es pot supo­sar que, davant un procés d'inde­pendència, hi hagi d'haver una frac­tura interna, tot depèn de com es faci, del ritme i, sobre­tot, de com es fa que els ciu­ta­dans se sen­tin part del procés”, afirma el politòleg Jordi Arma­dans, direc­tor de la Fun­dació per la Pau.

La soci­e­tat cata­lana és madura i el sen­ti­ment inde­pen­den­tista expres­sat a la mani­fes­tació de l'Onze de Setem­bre s'ha demos­trat que és gene­ra­lit­zat i trans­ver­sal. “No és el sen­ti­ment d'un gru­pus­cle anti­sis­tema, que podria crear certa sus­picàcia, és un sen­ti­ment gene­ra­lit­zat, trans­ver­sal, que aplega molts sec­tors i sen­si­bi­li­tats diver­ses, en què hi cap tot­hom”, recorda Arma­dans.

En aquest punt, el sociòleg Sal­va­dor Cardús expli­cita que el tipus d'inde­pen­den­tisme que ha anat madu­rant els últims anys i ara defen­sen la major part tant dels ciu­ta­dans com de par­tits polítics “és cada cop menys anti­es­pa­nyo­lista” i, per tant, no fa sen­tir incòmode ningú. “És un inde­pen­den­tisme madur, perquè, si no fos així, molts dels que van anar a la mani­fes­tació de l'Onze de Setem­bre no hi hagues­sin anat”, apunta Cardús. També recorda que a la mani­fes­tació “ja no es van sen­tir els boti, boti, boti, espa­nyol el qui no boti de fa uns anys perquè el nou inde­pen­den­tisme és inte­gra­dor; ningú vol anar a cre­mar Madrid!”. La soci­e­tat avança cohe­si­o­nada.

“Penso que no es dema­narà a ningú que renunciï als orígens, i crec que la futura Cata­lu­nya inde­pen­dent no negarà, als qui ho vul­guin, poder man­te­nir la doble naci­o­na­li­tat, tenint en compte que gran part de la població cata­lana és d'ori­gen espa­nyol”, manté Cardús. “Hem d'evi­tar qual­se­vol espurna de con­fron­tació”, hi afe­geix.

La pau dependrà de com es tiri enda­vant el procés i la clare­dat amb què es vegi que tot­hom s'hi sent repre­sen­tat, però, per damunt tot, Cardús i Arma­dans coin­ci­dei­xen en el fet que el més impor­tant és el que facin els adver­sa­ris.

Pro­vo­ca­ci­ons

“No dubto que els con­tra­ris a la inde­pendència posa­ran tota la seva intel·ligència al ser­vei de crear un con­flicte”, sosté Cardús. De fet, asse­nyala que la bata­lla psi­cològica ja ha començat i que les ame­na­ces de frag­men­tació social i del drama que s'esde­vin­dria a Cata­lu­nya si fos inde­pen­dent no és res més que “el pri­mer pas per pro­vo­car la con­fron­tació, que és el que bus­quen”.

“Arma­dans, d'altra banda, manté que el dis­curs apo­calíptic de mili­tars i con­ser­va­dors espa­nyo­lis­tes con­tra els des­as­tres que espe­ren a una Cata­lu­nya inde­pen­dent “és un recurs con­tra la falta d'argu­ments”. “Ells matei­xos s'han espan­tat i han reac­ci­o­nat així a la seva angoixa”, diu. La mani­fes­tació unitària va dei­xar Espa­nya per­plexa, segons coin­ci­dei­xen a expli­car tots dos.

En canvi, la sociòloga Marina Subi­rats encara no té clar que el procés d'inde­pendència no suposi una con­fron­tació. Subi­rats troba que el debat sobre la inde­pendència s'ha obert pre­ci­pi­ta­da­ment i sense expli­car quin “tipus de soci­e­tat” en sor­tirà. “Està molt bé el debat de la il·lusió, però després, què?”, es pre­gunta. I, tot i que admet que la soci­e­tat està prou cohe­si­o­nada, dubta que les difi­cul­tats que es viuen per la crisi no atiïn brots d'incom­prensió entre els cata­lans i, final­ment, s'esti­gui ges­tant la des­in­te­gració del nos­tre model.

No sé si amb la crisi poden sorgir brots d'incomprensió entre els catalans
Marina Subirats
sociòloga
Els contraris s'han espantat, el discurs de la por és la mostra de la seva angoixa
Jordi Armadans
politòleg. fundació per la pau
L'Onze ja no es va cridar el “boti, boti”. L' independentisme és madur i integrador
Salvador Cardús
sociòleg


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.