El risc econòmic de l'estat propi

El debat sobre els impactes macroeconòmics de la independència està de moda. Per la banda sobiranista, partim de l'avantatge de molts anys d'estudi sobre el tòpic. De l'altra banda, el debat els ha agafat fora de joc i amb els deures per fer, cosa que els fa recórrer a trampes argumentals. Es qüestiona per exemple el càlcul del dèficit fiscal, però amb pocs resultats, ja que les dades estan treballades. No aporten dades ni informació però escampen dubtes sobre les que hi ha sobre la taula.

Una altra trampa és la de sembrar dubtes sobre el futur d'un estat independent. No es proposa cap projecte en positiu, sinó que es pinta un escenari apocalíptic o “horroritzant” per a l'alternativa.

Fer prediccions de futur és complicat, però la història econòmica i el dret internacional haurien de limitar les possibilitats. Frases com ara “Catalunya sortiria de la UE”, “es perdria el mercat espanyol” o “el PIB cauria un 40%” no tenen cap rigor i desacrediten qui les formula, per moltes càtedres i honors passats que tingui. De fet, si agafem de manera desapassionada les dades actuals i formulem unes hipòtesis de futur possibilistes, veiem que el risc principal de la sobirania no ha estat detectat encara.

Espanya sense Catalunya és una economia insostenible dins de l'euro per dèficit públic i deute global, inclús assumint que Catalunya s'emportés una part del deute espanyol. Hi hauria un risc seriós de sortida de l'euro però no de Catalunya sinó d'Espanya i una posterior argentinització, amb devaluacions competitives contra l'euro, fet que sí afectaria la balança comercial catalana. La sortida de Catalunya d'Espanya posaria en relleu la falta de viabilitat del model econòmic espanyol. Si Espanya es recuperaria o s'allunyaria d'Europa és una incògnita.