opinió
La via de la independència
En relació amb la proposta de plantejar la independència de Catalunya s'està qüestionant quina és la via a seguir. L'una és la via constitucional i l'altra és la d'apel·lar directament els principis democràtics.
La via constitucional suposaria seguir el procediment especial, perquè es tractaria d'una modificació que afecta el títol preliminar en què s'estableix “la indissoluble unitat de la nació espanyola, pàtria comuna i indivisible de tots els espanyols”. Per seguir aquest procediment, cal que la reforma la plantegi el govern de l'Estat, el Congrés o el Senat; que després s'aprovi pel Congrés i pel Senat per 2/3 parts de cada cambra; que es dissolguin ambdues cambres i es convoquin eleccions generals, que òbviament estarien centrades en la independència de Catalunya, i que les cambres sorgides de les eleccions tornessin a aprovar la reforma per 2/3 parts de cada cambra. Finalment caldria sotmetre la reforma constitucional a referèndum del poble espanyol. Aquest procediment és inviable perquè el fet de portar-lo a terme està en mans del PP i del PSOE, que ja han manifestat que no hi estan d'acord.
L'altra via és fer valdre directament els principis democràtics, és a dir, preguntar a la ciutadania de Catalunya si vol o no la independència. Un dels valors en què es fonamenta la Constitució és la democràcia, en la qual el poble expressa lliurement la seva voluntat. Si el poble de Catalunya a les urnes, de manera clarament majoritària, decidís la independència, no seria democràtic que no hi pogués accedir, agradi o no a la resta d'Espanya. Des de la perspectiva política, és perfectament legítim que un o més partits pretenguin la independència de Catalunya i si en un moment determinat l'independentisme té una majoria suficient caldrà respectar la voluntat popular, ja que no es pot tenir un poble formant part d'un estat en contra de la seva voluntat.
Per conèixer la voluntat del poble de Catalunya, cal plantejar unes eleccions en què les forces polítiques que ho pretenguin incloguin en el seu programa electoral, de manera clara, la voluntat d'exercir el dret d'autodeterminació o d'independitzar-se d'Espanya, fugint de tota ambigüitat en la definició d'allò que es vol, com el dret a decidir o la construcció d'estructures d'estat.
Com a resultat de les eleccions caldrà comprovar quin percentatge d'electors donen suport a aquestes propostes i quin percentatge no hi està d'acord. Si una majoria clara de ciutadans hi estigués d'acord, el nou Parlament podria declarar unilateralment la independència, com va fer el Parlament de Kosova. A partir d'aquí, caldria iniciar negociacions amb l'Estat, que no s'ha d'amagar que serien molt difícils, per negociar el procediment a adoptar. Com que es tracta d'un tema de tanta rellevància, seria necessari sotmetre la proposta d'independència a referèndum o consulta amb totes les garanties per saber amb exactitud quin percentatge de ciutadans i ciutadanes hi està a favor i quin percentatge hi està en contra, emparant-se en el principi democràtic que és en la base de la Constitució. Si el poble de Catalunya votés per la independència, caldria que Catalunya i Espanya en negociessin les condicions polítiques i econòmiques. Es tractaria d'una nova negociació també molt difícil. Les fronteres dels estats es van modificant al llarg de la història.
A Europa, l'ensorrament de l'URSS va propiciar el naixement d'un nombre important d'estats, Alemanya es va reunificar, de l'antiga Iugoslàvia han sorgit també un cert nombre d'estats i la República Txeca i Eslovàquia es varen separar. Montenegro és un nou estat europeu sorgit d'un referèndum, en el qual la Unió Europea va fixar per reconèixer-ne la independència una participació mínima del 50% dels electors i que dins d'aquests un 55% dels vots fossin favorables. També recentment, al Quebec, s'han fet dos referèndums sobre la independència, en els quals les propostes independentistes no varen prosperar. El Tribunal Suprem del Canadà, en relació amb aquests referèndums, va establir que si els independentistes guanyessin per una majoria clara, en aplicació dels principis democràtics, el Canadà i el Quebec haurien de negociar les condicions de la independència. D'altra banda, està previst que properament es faci un referèndum sobre la independència d'Escòcia.
En qualsevol cas, les enquestes d'opinió posen de manifest una progressiva i recíproca desafecció entre Catalunya i Espanya, la qual cosa és molt rellevant. Una prova d'aquesta desafecció és la manifestació del dia 11 de setembre, en la qual hi havia un nombre molt significatiu de ciutadans i ciutadanes, entre sis-cents mil i dos milions, segons qui faci el recompte, sobre un total de 7,5 milions de ciutadans.
Si Catalunya planteja la independència, el que no sabem és quina serà la resposta de l'Estat, és a dir, si l'Estat estarà disposat a negociar, basant-se en els principis democràtics.
