Bon cop de manifest

Si Josep Pla sos­te­nia que el més sem­blant a un espa­nyol de dre­tes és un espa­nyol d'esquer­res, al quilòmetre zero dos grups d'intel·lec­tu­als reba­ten l'escrip­tor de Pala­fru­gell. Davant la volada de l'inde­pen­den­tisme, en vigílies de la fes­ti­vi­tat de Tots Sants es va cui­nar l'ano­me­nat mani­fest dels 300 –són 295, però el número rodó és més mediàtic– “a favor de l'esquerra i del fede­ra­lisme per res­pon­dre al crei­xent seces­si­o­nisme esti­mu­lat per CiU, des del govern de la Gene­ra­li­tat, així com per altres for­ces d'afi­ni­tat naci­o­na­lista”. “Ni Cata­lu­nya està sot­mesa a un espoli per part d'Espa­nya, ni el comú dels espa­nyols alberga cap sen­ti­ment de menys­preu cap a ella. Ben al con­trari, Cata­lu­nya sus­cita afecte, admi­ració i reco­nei­xe­ment”, resa el pinyol del mani­fest dels 300.

El text fede­ra­lista i divul­gat per El Pais, era con­tra­pro­gra­mat al moment per un mani­fest divul­gat per El Mundo, aquest amb títol: Con Cataluña, con España. “No estem dis­po­sats que un mur d'incom­prensió i greu­ges inven­tats pugui ser aixe­cat dins la soci­e­tat cata­lana, i entre la soci­e­tat cata­lana i els ciu­ta­dans de la resta d'Espa­nya”, resa un text que ja no desprèn el per­fum fede­ra­lista.

Si bé la trama i l'estil nar­ra­tiu dels dos tex­tos viat­gen en sen­tits opo­sats, curi­o­sa­ment entre els seus ins­pi­ra­dors hi ha més d'una firma coin­ci­dent. Para­do­xal­ment, a més, entre els sig­nants dels dos gèneres hi ha fins i tot escrip­tors, com és el cas del Nobel peruà Mario Var­gas Llosa. Si bé la prosa del mani­fest no té el nervi lite­rari de Con­ver­sación en la cate­dral o La fiesta del Chivo, el mateix Var­gas Llosa, que es defi­neix com a libe­ral, signa l'al·legat “a favor de l'esquerra i del fede­ra­lisme” del pri­mer text i l'opo­sició “al recurs a traumàtics expe­di­ents de rup­tura” del segon. I això que el text fede­ra­lista obre una lleu escletxa a l'auto­de­ter­mi­nació en cons­ta­tar els 295 fir­mants –entre ells el Nobel– que “si aquest sen­ti­ment de forma majo­ritària es mani­festés con­trari de manera irre­duc­ti­ble i per­ma­nent al man­te­ni­ment de les ins­ti­tu­ci­ons que entre tots ens vam donar, la con­vicció democràtica ens obli­ga­ria a la resta dels espa­nyols a pren­dre-ho en con­si­de­ració per tro­bar una solució apro­pi­ada i res­pec­tu­osa”.

La de Var­gas Llosa, però, no és l'única firma atra­pada en dos tex­tos d'espe­rit opo­sat. També hi ha l'escrip­tor Félix de Azúa, que presta la rúbrica per igual als dos uni­ver­sos nar­ra­tius. No cauen en la dupli­ci­tat Juan Goy­ti­solo, Javier Maris­cal i Pedro Almodóvar, que només fir­men el fede­ra­lista. Per con­tra, Fer­nando Sava­ter, Jon Jua­risti i Albert Boa­de­lla només fir­men el de to cen­tra­lista. Boa­de­lla no comenta la forja del text –“no atén premsa regi­o­nal”, adduïa en aquest diari un emis­sari seu l'endemà que el dra­ma­turg fos entre­vis­tat a Tele­ma­drid–, però el mani­fest no esgota el seu verb i ha publi­cat Dia­rios de un fran­co­ti­ra­dor, en què pro­clama que “un referèndum és una estafa assen­tada sobre la demagògia” i es pre­senta, cofoi, com a “Trai­dor Naci­o­nal de Cataluña”. El volum, això sí, només el firma ell.