Cristina Serrano és l'endollada de la setmana a Gandia

El PSPV-PSOE en l'Ajun­ta­ment de Gan­dia con­ti­nua amb la cam­pa­nya “L'endo­llada de la set­mana” per a donar a conèixer el nom dels més de 50 endo­llats que el govern del PP de Torró té repar­tits per les dife­rents dependències muni­ci­pals i que demos­tren que cada retall anun­ciat en per­so­nal i que es ven com a estalvi “en rea­li­tat és una men­tida, perquè cada dia hi ha més col·locats”.

Aquesta set­mana els soci­a­lis­tes des­ta­pen el nom de Cris­tina Ser­rano, fun­cionària arri­bada en comissió de ser­vei a Gan­dia i que no se sap massa bé en què està tre­ba­llant al con­sis­tori. I és que l'arri­bada de Ser­rano a l'Ajun­ta­ment de Gan­dia és una de les demos­tra­ci­ons més fla­grants i cares dels endo­llats de Torró.

Així, si l'arri­bada del PP a l'Ajun­ta­ment va supo­sar una reducció bru­tal de les comis­si­ons de ser­vei, segons deien, per a estal­viar, Torró va crear una nova comissió de ser­vei per a la seua amiga Cris­tina Ser­rano. I qui era aquesta fun­cionària de Callosa de Segura per a arri­bar a Gan­dia? Doncs les seues cre­den­ci­als eren ser l'eterna pepera número dos en la con­se­lle­ria de Ter­ri­tori, on va ser la mà dreta del dipu­tat Rafael Blasco, hui en dia impu­tat per la cor­rupció del cas de les ONG.

Ser­rano va entrar en la política de la mà d'Edu­ardo Zaplana allà per l'any 1995, i ha tre­ba­llat per als tres pre­si­dents del PP fins a la seua arri­bada a Gan­dia: Zaplana, Oli­vas i Camps. També ha tre­ba­llat amb Vicente Ram­bla a Eco­no­mia i amb Este­ban González Pons i Juan Cotino. Un car­net del PP que va ser la seua prin­ci­pal cre­den­cial, a més de ser amiga per­so­nal de Torró, per a arri­bar a Gan­dia.

Tot i el seu ele­vadíssim sou (75.000 euros anu­als, que s'apro­xi­men als que cobra el pre­si­dent del govern espa­nyol), que demos­tra que el PP no reta­lla per a estal­viar, sinó per a col·locar als seus, a data de hui no se sap amb exac­ti­tud en què tre­ba­lla aquesta fun­cionària. Des del PP asse­gu­ren que col·labora com a pont entre l'empresa pública i el depar­ta­ment d'Eco­no­mia i Hisenda. Resulta curiós que aquest depar­ta­ment fun­ci­ona pit­jor que mai, sense pagar ni a bancs, ni a proveïdors ni a asso­ci­a­ci­ons, mal­grat la nodrida quan­ti­tat d'asses­sors que tre­ba­llen allí.

A nivell labo­ral, sem­bla que la única ope­ració que ha lide­rat Ser­rano ha estat la com­pra de l'edi­fici Citroën, far­cida d'irre­gu­la­ri­tats i que el PSPV-PSOE ha enviat a la Fis­ca­lia per a que inves­ti­gue si, tal i com se sos­pita, s'ha bene­fi­ciat a un par­ti­cu­lar amb diners de tots els gan­di­ans.

L'única cosa que sem­bla certa són els remors que apun­ten a que la única tasca que rea­litza Ser­rano en el con­sis­tori és la d'inves­ti­gar la gestió ante­rior en busca d'alguna ombra de la que poder esti­rar i des­pres­ti­giar a l'ante­rior exe­cu­tiu. I un any després d'ater­rar a Gan­dia, encara no ha tro­bat res con­sis­tent.