Massa pocs culs per a tants calçotets

Ni la llenceria i la roba interior no s'escapen de la campanya de la por i de les deu plagues d'Egipte que Espanya augura a la Catalunya independent. L'eurodiputat del PP Santiago Fisas va advertir abans-d'ahir, en un debat al Casal Català de Brussel·les, que al país “hi ha massa pocs culs per a tants calçotets”; és a dir, que els empresaris catalans, ja prou debilitats per la crisi, necessiten vendre els seus productes als consumidors espanyols. Però fins i tot la ràdio pública belga francòfona RTBF, molt hostil al nacionalisme flamenc (i a tot allò que desprengui una flaire semblant), dóna fe que “Catalunya fa gairebé 40 anys que intenta entendre's amb Espanya” i que no hi ha hagut manera. I no és només cosa de diners: “El nacionalisme català no ha nascut amb la crisi, les arrels són profundes, la llengua catalana és un conflicte històric”, reconeix en un reportatge el seu corresponsal a Barcelona, Henry de Laguérie, que explica com “les pancartes dels indignats contra les retallades són substituïdes per d'altres a favor de la independència, que és en totes les converses”. Per l'antena belga desfilen Muriel Casals, Elisenda Paluzie o Miquel Iceta, entre d'altres, i sona L'Estaca, de Lluís Llach. Fisas, per cert, després de comprovar que Alejo Vidal-Quadras no l'escoltava, es va comprometre a “treballar des de l'endemà de la independència per evitar un vet” d'Espanya a la permanència de Catalunya a la Unió Europea.