Dins d'Espanya no es pot canviar res

Són vint-i-dos estudiants de segon i quart de periodisme, quinze noies i set nois, que esperen el candidat López Tena a la sala que porta el nom del poeta i filòleg Segimon Serrallonga, que fou deixeble de Carles Riba, fundador de l'Assemblea de Catalunya i responsable literari d'Eumo Editorial, de la Universitat de Vic. Tots podran votar el 25-N i hi haurà una estudiant que ho farà per primer cop. Només un d'ells assegura que no anirà a votar perquè no creu en la política, diu que tot plegat és una conya i que a ell ningú no el representa. No té clar, però, quina és l'alternativa. El debat previ a l'entrevista és animat. Dos estudiant diuen que Solidaritat se'n sortirà i traurà diputats. D'altres ho dubten i defensen que l'aparició de les CUP i l'absència de Laporta al cartell electoral els perjudicarà. Dels 21 que votaran, tots tenen decidit el vot menys cinc, que volen esperar a veure com es desenvolupa la campanya. La majoria votaran la mateixa opció que en les últimes eleccions, però n'hi ha quatre que ja han decidit que canviaran el vot. En general pensen que, en campanya, no es pot fer gaire cas del que diuen els polítics. Tenen força clar que el país ha canviat i que el repte de la independència no té marxa enrere perquè “dins d'Espanya no es pot canviar res”. N'hi ha un parell que en dissenteixen clarament, però una majoria no es creuen Mas i pensen que intentarà arribar a un acord amb l'Estat si guanya de manera evident. Un estudiant diu clarament que el president sap que no aconseguirà la independència, però que va veure clar el camí a seguir després de la manifestació de l'11-S per aconseguir més vots. Pensen que Mas sap que necessita el vot dels més joves i que aquest és un vot independentista, però també tenen clar que s'ha posat una corda al coll si no compleix. Creuen que la independència és possible, fins i tot el desencantat que no votarà, i es mostren crítics amb un PSC que veuen “molt fotut” i massa dependent del PSOE. Troben clau per a Catalunya que s'internacionalitzi el conflicte i pensen que Espanya està quedant molt malament davant Europa amb la seva actitud. I no queden curts criticant els mitjans i el seguidisme que fem de les declaracions dels polítics.