Desastre econòmic

Als grans mitjans alemanys, el debat sobre l'independentisme català continua girant sobre l'eix econòmic. O, com apuntava el setmanari Der Spiegel, les conseqüències desastroses, econòmicament parlant, d'un secessionisme unilateral. “L'elit econòmica catalana tem pèrdues doloroses si es va cap a la independència”, sentenciava, per afegir tot seguit que fins i tot si es trobés la manera que “el nou estat” continués dins la UE o a la zona euro, el seu PIB podria caure un 9%. Inversors internacionals, com ara JP Morgan i UBS, veuen com a “potencialment desastrosa” una secessió, continua aquest setmanari, centrat en les hipotètiques conseqüències econòmiques.

Aquest ha estat l'eix del gruix de la premsa alemanya des que les “aspiracions independentistes catalanes” es van transformar en una convocatòria d'eleccions anticipades i d'aquí es va passar a un “referèndum indirecte”–en paraules del diari Frankfurter Rundschau–. És justament aquest diari òrgan de la socialdemocràcia, que es demanava aquesta setmana pel futur dels “grans estats” europeus, enmig de les ànsies separatistes d'Escòcia, Flandes o Catalunya. Historiadors com ara el recentment mort Eric J. Hobsbawm dubten de les possibilitats de futur dels estats nacionals, diu aquest rotatiu. L'estat nacional tradicional ha de delegar competències cap amunt –a la UE, per exemple– i cap avall –a les regions–. Queden, per tant, desproveïts de poders efectius, tant des d'una perspectiva supranacional com subnacional.