Debat: quanta artificialitat

No som als Estats Units, i la prova més evi­dent n'és el debat tele­vi­sat d'ahir. No hi ha cosa més des­a­gra­da­ble a la intel·ligència que veure un can­di­dat ges­ti­cu­lar amb els braços fins on li han dit els del màrque­ting política que ho faci, o sen­tir-lo expli­car un tros de l'argu­men­tari fet pels asses­sors de cam­pa­nya en píndo­les de 30 segons, o veure en els seus ulls que podria dir el que diu o jus­ta­ment el con­trari. Arti­fi­ci­a­li­tat, sim­pli­fi­cació, hipo­cre­sia. Sols un can­di­dat no va incórrer en cap dels tres errors. I sols una els va come­tre tots.