Els 100 diputats

A la batalla de les Termòpiles, 300 espartans van plantar cara a l'exèrcit del rei persa Xerxes. Ahir, a l'auditori de l'Edifici Constitució de Girona, un acte, organitzat conjuntament per Gent de la Terra, l'Assemblea Nacional Catalana i la Fundació Catalunya Estat, va tenir com a objectiu ajudar a convèncer la ciutadania de la necessitat que el Parlament, després de les eleccions del 25-N, conquereixi com a mínim 100 diputats netament a favor de defensar el dret a decidir. Aquesta força parlamentària la consideren clau en el procés que ha de portar Catalunya a la independència. I un exemple clar sobre la força del poble com a motor que empeny els polítics va ser la projecció d'un vídeo en què es posava com a exemple l'enderrocament del mur de Berlín. Aquest va ser el preàmbul, abans de la presentació de Joan Albareda, de la Fundació Catalunya Estat, que va deixar clar que no es tractava de fer campanya per cap partit, sinó a favor de tots els sobiranistes. Quin va ser, doncs, el gran argument de l'acte?: incentivar els convençuts a convèncer els indecisos. Per això els ponents van reclamar, amb arguments diferents, la necessitat de fer campanya per votar les forces independentistes, que van situar en CiU, ERC, ICV-EUiA, CUP i SI. Com es veu, en deixen fora el PSC. Per les tres entitats és vital aquesta majoria parlamentària. Per això cal que inequívocament els diputats que surtin hagin inclòs el dret a decidir en el seu programa, un fet aquest que no havia passat en les últimes eleccions, especialment en el cas de CiU, fins fa poc centrada en el fracassat pacte fiscal. Enric Fontanals, coordinador de Gent de la Terra, va advertir que els vots que aconsegueixin les forces independentistes seran un “crèdit per fer una legislatura històrica”. I, és clar, els crèdits, en funció del seu ús, poden cobrar-se interessos a les urnes. Pere Pugès, de l'ANC, va destacar el paper del president, Artur Mas, com a líder que en la seva acció es va desmarcar de la política de partit per posar-se al davant del sentiment majoritari d'un poble. Tot un elogi per part d'una persona que, va dir, ha militat 25 anys en el PSC. Tot i això, Pugès no es va estar de vaticinar que, al final de tot el procés, tot i fer ara la “puta i la Ramoneta”, els socialistes donarien suport al resultat de la consulta. I, finalment, Jaume Vallcorba, de Catalunya Estat, va exposar fil per randa el procés que s'hauria de seguir per arribar a la declaració de la independència al Parlament. Vallcorba va ironitzar dient que, en el segle XX, han sorgit a Europa 28 nous estats... entre els quals hi ha el Vaticà.