La notícia és la independència

Jor­nada gran ahir per a Cata­lu­nya a la premsa britànica. Després de dies de soroll somort, en què altres fets ja comen­tats aquí ho ocu­pa­ven tot, el 20-N –mort de Franco; victòria de Rajoy– va aparèixer més qua­dri­bar­rat que mai. El cor­res­pon­sal de The Guar­dian a Madrid, Giles Trem­lett, sig­nava des de Saba­dell un llarg text titu­lat: “El preu del sepa­ra­tisme. Pot Espa­nya per­me­tre's el luxe de dei­xar mar­xar els cata­lans?” A la por­tada, en un altre s'anun­ci­ava: “El líder català [Artur Mas] encapçala l'onada inde­pen­den­tista.” I a la pàgina web, a la pri­mera pan­ta­lla, la foto d'una gran este­lada pro­mo­ci­o­nava el des­ple­ga­ment del diari per les elec­ci­ons. Tres comen­ta­ris­tes afir­ma­ven que a Cata­lu­nya es viu­ria millor amb la inde­pendència que no pas ara, tot i el 20% d'atur. The Guar­dian no era pas l'únic, però, que s'ocu­pava del país. The Iris Times, també. I The Inde­pen­dent, que jugava amb l'orwe­llià títol d'“Homage to Cata­lo­nia” per cons­truir el seu i escriure: “Homage to a free Cata­lo­nia”, arti­cle que començava recor­dant la peripècia de Mercè Escarrà, veïna de Girona, que fa dos anys va pen­jar una este­lada a la bal­co­nada de casa seva i l'admi­nis­tra­dor de la finca li va dema­nar que la tragués, per remar­car que ara, al cen­tre de la mateixa Girona, en una de cada tres pro­pi­e­tats n'hi ha una. En gene­ral, doncs, entu­si­asme per l'inde­pen­den­tisme. Només em queda un dubte, però. Entu­si­asme de debò o només perquè és molt més noti­ci­a­ble que no pas l'statu quo?