Un armari ara ja tancat del tot

No és cosa fàcil omplir el Sant Jordi, ni que sigui recorrent a la militància, després de dos anys difícils i carregats de retallades. CiU ho va tornar a fer ahir al vespre en el míting final de campanya amb més exaltació de l'independentisme de la història d'una federació fins fa pocs anys coneguda per la seva moderació i per un esperit de pacte amb Madrid que sembla haver tancat –el temps dirà si definitivament– al fons de l'armari d'on Artur Mas, Jordi Pujol i la resta van sortir l'endemà de la Diada.

Després de l'exhibició d'ahir, serà molt difícil que el candidat i els seus hi puguin tornar a entrar, en aquest armari. L'acte va marcar un punt final en el breu trajecte que ha portat CiU a abraçar l'independentisme. Hi va haver senyeres i banderes europees, però també un mosaic en forma d'estelada des d'on Artur Mas, el gran protagonista, va sorgir lògicament aclamat. L'escenografia, inspirada en la de les presidencials americanes, no va deixar cap espai a la improvisació. En els prolegòmens de l'acte hi va haver picades d'ull als nouvinguts, a la gent jove i als més grans, i també moments solemnes com ara la hissada d'una senyera gegant que, quan van començar els parlaments, es va retirar no fos cas que algú es perdés res en vigílies del que des de la federació es vol que sigui una victòria històrica.

Els resultats ho diran, però ja res no tornarà a ser igual. Perquè una cosa és plantejar el dret a decidir com una possibilitat, i l'altra expressar una voluntat, la d'emancipar-se, que fins i tot sembla que s'hagi encomanat a Duran i Lleida: “L'Estat és una claveguera!”, va exclamar el líder d'Unió. Tota una declaració d'intencions pel futur d'una federació que s'ha volgut condemnar a no poder fer marxa enrere.