Artur Mas i CiU, guanyar perdent

Artur Mas i CiU han gua­nyat les elec­ci­ons del 25-N, tenen més dipu­tats que la suma dels dos par­tits que el seguei­xen i són indis­pen­sa­bles per a qual­se­vol com­bi­nació de govern. És a dir, Mas con­ti­nuarà sent el pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat. Però Mas i CiU han per­dut política­ment en que­dar molt allu­nyats dels seus objec­tius i de les seves pre­vi­si­ons. No van tenir en compte que en situ­a­ci­ons de crisi, quan patei­xen mol­tes per­so­nes, els par­tits que gover­nen i que orde­nen les reta­lla­des paguen un preu molt impor­tant a les elec­ci­ons. No van tenir prou pre­sent que l'assumpció de lide­ratge és un procés que exi­geix temps, fets, arti­cu­lació política i, a més, un gran dis­curs, que en aquest cas ja es va fer. I final­ment, en plena cam­pa­nya elec­to­ral es va pro­duir el “tot s'hi val i no cal tenir cap escrúpol”, un ja tra­di­ci­o­nal exer­cici apli­cat pels domi­na­dors als ciu­ta­dans dels països domi­nats. El futur de l'acció de govern serà difícil però pos­si­ble. El lide­ratge que s'havia pre­vist ja no serà el mateix i s'hau­ran de com­par­tir i nego­ciar tant la gestió i la sor­tida de la crisi –desig i neces­si­tat pri­mor­dial de tots els cata­lans–, com el dret i la volun­tat d'exer­cir el dret a deci­dir i fer pos­si­ble que Cata­lu­nya dis­posi de les estruc­tu­res d'un estat euro­peu.