És l'hora de la generositat

Històrica­ment les rela­ci­ons entre ERC i CiU no han sigut un exem­ple de, diguem-ne, bon rot­llo. És culpa de tots, que quedi clar. I cal que tot­hom canviï abso­lu­ta­ment el xip. Les urnes han par­lat, i han par­lat clara­ment. L'esce­nari d'un referèndum pel 2014 és ple­na­ment vigent i aquesta ha de ser la gran pri­o­ri­tat dels pro­pers mesos: començar a pre­pa­rar la con­sulta sobre el futur de Cata­lu­nya. I caldrà fer-ho des de la gene­ro­si­tat, des de la intel·ligència, des del rigor i des de la més abso­luta lle­ial­tat a allò que el poble de Cata­lu­nya ha mani­fes­tat al car­rer i ara també a les urnes.

El Par­la­ment de Cata­lu­nya mai havia tin­gut una majo­ria tan àmplia a favor d'exer­cir el dret a l'auto­de­ter­mi­nació, però perquè això sigui pos­si­ble cal superar els esque­mes tra­di­ci­o­nals de la política cata­lana.

Ara toca madu­resa, la madu­resa d'aquell que ha deci­dit eman­ci­par-se, mal­grat que fer-ho sigui l'aven­tura més difícil de la seva vida. Vull con­fiar en la madu­resa dels polítics cata­lans. Per això ara no s'hi val a entre­te­nir-se en deter­mi­nats detalls, ni tam­poc per­dre el temps en les dis­cus­si­ons banals de sem­pre. Dipu­ta­des i dipu­tats al Par­la­ment de Cata­lu­nya, és l'hora de la gene­ro­si­tat amb Cata­lu­nya.