De promesa a realitat

El nom de Santi Vila, alcalde de Figueres, ha estat un dels que més ha sortit en les últimes setmanes a les travesses i, finalment, Artur Mas li va comunicar el dia de Sant Esteve, a la nit, que seria el nou conseller de Territori i Sostenibilitat. Ha passat, doncs, de promesa a realitat, i amb una trajectòria impecable: el 2006, Vila va ser escollit diputat al Parlament, i des del 2007 ha compaginat aquest càrrec amb l'alcaldia de Figueres. Fins i tot el seu nom va arribar sonar com a president de la Diputació de Girona. Aquest, però, no ha estat el primer cop que Mas ha temptejat el polític figuerenc perquè entrés al govern. Ja ho va fer el 2010, però en aquell moment va rebutjar l'oferiment per dedicar-se plenament a l'alcaldia. Amb l'avançament de les eleccions l'escenari va canviar-li de manera inesperada. I és que, amb 39 anys –va néixer a Granollers, el 15 de març del 1973–, Vila serà un dels consellers més joves i, a més, comandarà una conselleria de pes i projecció. Hi ha un dubte, però: si la cadira de la conselleria de Cultura no hagués estat ja ocupada hauria anat a parar a ell? No s'ha d'oblidar que Vila és llicenciat en lletres, especialitzat en història per la Universitat de Girona i ha assolit el doctorat. El que l'apassiona és a tot allò relacionat amb la memòria històrica.

Un dels aspectes que més crida l'atenció d'aquest polític és que ell es defineix com un moderat; de fet, i en campanya amb motiu de les passades eleccions al Parlament, no va deixar de dir per activa i per passiva que si un moderat com ell havia arribat a la conclusió que calia apostar per la vida del sobiranisme, això ja era un indicador del que necessitava el país. També és cert que Vila, abans de militar a CDC, entre el 1995 i 1999, va ser el president local a Figueres d'ERC. Vila es veu com a “un home polifacètic” . En el seu bloc assegura que del punt de vista ideològic se l'ha titllat de “personatge frontera: catalanista, però ciutadà del món; liberal, però sensible a la sort dels més febles; modern, però alhora conservacionista”. Per aquest fill de ferroviari, doncs, el món polític és sempre un repte, i ho ha deixat dit: “Estic totalment en contra de momificar-me en una funció.” I ja havia deixat clar moltes vegades que estava “a disposició del partit” pel que calgués. A més, com a alcalde, ell mateix ja s'havia posat data de caducitat i sempre havia parlat de no més de dos mandats o d'una dècada al càrrec, com a màxim.