Robatori al Calderón

Ja feia temps que les sos­pi­tes sobre el Tea­tre eren evi­dents i tan sols feia falta un poc de temps, i qua­drar uns quants docu­ments, per a filar una estafa al poble d'Alcoi.

Els sobre­cos­tos publi­cats pel diari “Ciu­dad” d'uns 1,2 mili­ons d'euros, són d'una infama difícils de creure. Veure com les par­ti­des unfla­des tan des­ca­ra­da­ment, com el que es creu per damunt de tota llei i que mai serà con­dem­nat. Pareix més una inno­cen­tada del 28 de desem­bre, però la trista rea­li­tat és que estem davant del major roba­tori de diners públics que hem vist a la ciu­tat d'Alcoi.

Els dies pre­vis a Nadal solen ofe­rir-nos algu­nes sor­pre­ses, com va fer l'ante­rior govern del PP a l'Ajun­ta­ment, quan per via extra­or­dinària i fora de l'ordre del dia es va tra­mi­tar un 22 de desem­bre del 2008, les par­ti­des dels sobre­cos­tos de les obres del tea­tre Cal­derón, és l'exem­ple d'una manera de fer política inten­ci­o­na­da­ment pre­ci­pi­tada: just abans de Nadal i amb el poder de la majo­ria abso­luta.

Aquesta data hau­ria d'estar mar­cada en negre, pas­sarà com el dia en què la democràcia (poder del poble) va sal­tar pels aires a l'Ajun­ta­ment. Cap poder ins­ti­tu­ci­o­nal al con­sis­tori va poder fre­nar aquest saqueig: els par­tits a l'opo­sició, en mino­ria, poc podien fer i els fun­ci­o­na­ris, en con­cret la inter­ven­tora, no van parar aquesta san­gria a les arques públi­ques.

Però per fi, i tard, els alco­ians tenim damunt la taula un nou epi­sodi de les mane­res de fer política del PP. Com és pos­si­ble que aquests polítics, que en teo­ria es deuen als seus ciu­ta­dans, facen aquest roba­tori apro­vant els citats sobre­cos­tos? Perquè ha estat invo­lu­crat gran part del PP. No estem davant d'un acte aïllat d'una per­sona, des de Fer­nando Pas­tor fins a l'exal­calde Sedano, el regi­dor d'Hisenda Rafa Sanus, el regi­dor d'obres Rafael Miró...Com han tin­gut la valen­tia aquests 4 anys de con­ti­nuar cobrant els seus sous públics amb una mà, men­tre amb l'altra mal­ba­ra­ta­ven el nos­tres diners? A més de man­tin­dre encara càrrecs polítics?

Després d'aquests anys el destí ha dei­xat a Fer­nando Pas­tor com a por­ta­veu muni­ci­pal del PP; Sedano de regi­dor trànsfuga amb sou públic; Rafael Sanus, que no apro­fita ni per a regi­dor trànsfuga, retorna al seu retir dau­rat de fun­ci­o­nari muni­ci­pal; Rafael Miró ara és el nou pre­si­dent del PP local, després d'un exili per les admi­nis­tra­ci­ons autonòmiques. Per part de tots aquests invo­lu­crats sols tenim silenci, com en aquell fatídic 22 de desem­bre del 2008 (també esta­ran cele­brant el Nadal? I amb paga extra inclosa?). Són silen­cis molts cars per al poble, 1,2 mili­ons d'euros, gai­rebé 200 mili­ons de pes­se­tes no són cap “ton­te­ria”.

Un altre exem­ple d'aquesta crisi en què tot salta pels aires però ningú s'enfonsa.