Política

València s'enfosqueix

RUTA DEL BALAFIAMENT Una iniciativa ciutadana aconsegueix revertir la imatge de la ciutat i la converteix en una icona del malbaratament del diner públic

L'experiència vivencial de com el PP s'ha gastat els diners és colpidora per a tots els usuaris
Rita Barberá va demanar explicacions a la BBC per un reportatge sobre la ciutat

València ja no llu­eix amb la mateixa inten­si­tat amb què ho feia a penes fa un parell d'anys. Els edi­fi­cis que un grup de polítics i empre­sa­ris van con­ver­tir en epi­cen­tre de la seua ego­la­tria, con­ti­nuen enllu­er­nant els turis­tes que visi­ten la part més cos­mo­po­lita d'una ciu­tat que a força de màrque­ting i d'una quan­ti­tat des­co­ne­guda de milers de mili­ons d'euros es va situar en el mapa mun­dial. Però ara, quan la crisi s'acar­nissa espe­ci­al­ment al País Valencià, aques­tes cons­truc­ci­ons s'han con­ver­tit en el símbol de la política de mal­ba­ra­ta­ment que els governs del PP, encapçalats pri­mer per Edu­ardo Zaplana i més tard per Fran­cisco Camps, van prac­ti­car durant el que alguns ana­lis­tes qua­li­fi­quen de «dècada pro­di­gi­osa». L'actual pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat, Alberto Fabra, i tot el seu gabi­net han trac­tat de posar distància entre aque­lles imat­ges –la de Camps i l'alcal­dessa de València, Rita Bar­berá, fent un recor­re­gut pel cir­cuit de Xest en un Fer­rari repre­senta el símbol d'aque­lla època– que van fer la volta al món i que alguns ara vol­drien eli­mi­nar de l'arxiu de la seua memòria.

L'objec­tiu, però, no és fàcil, ja que la rea­li­tat sem­bla haver-se impo­sat després d'anys en què la llum dels grans esde­ve­ni­ments, Ame­rica's Cup i fórmula 1 prin­ci­pal­ment, enllu­er­nara per com­plet no sols la soci­e­tat valen­ci­ana. Els grups de l'opo­sició, en la seua tasca fis­ca­lit­za­dora, van ser els pri­mers a donar la veu d'alarma. Els comp­tes no qua­dra­ven i els grans índexs de l'eco­no­mia se situ­a­ven lluny de la mit­jana esta­tal; els escàndols de cor­rupció, escla­ta­ven a un ritme quasi diari, esgui­tant l'elit política del PP valencià, i els seus ami­guets que se l'esti­ma­ven un ou.

El país de faula, cons­truït amb cartó i pedra, començava a ensor­rar-se fruit de la dèria megalòmana dels seus (des)gover­nants.

Però l'opo­sició no ha estat sola en la seua denúncia. Fa uns mesos va tro­bar uns col·labo­ra­dors, gràcies al tre­ball dels quals sobre­tot amb els mit­jans de comu­ni­cació, València s'ha con­ver­tit en el model mun­dial del bala­fi­a­ment.


Es tracta dels impul­sors de la deno­mi­nada Ruta del bala­fi­a­ment. Orga­nit­zada pel col·lec­tiu periodístic Xarxa Urbana, la ruta ofe­reix una visita didàctica en autobús turístic a tots aquells llocs que, en la seua opinió, han con­tribuït al mal­ba­ra­ta­ment dels diners públics. L'epi­cen­tre d'aquesta ini­ci­a­tiva, que en l'actu­a­li­tat ja dis­posa de cinc iti­ne­ra­ris infor­ma­tius, es va situar en un prin­cipi en la Ciu­tat de les Arts i de les Ciències per a esten­dre's més tard a les ins­tal·laci­ons de l'Ame­rica's Cup o al nou estadi del València CF.

El com­plex ideat per San­ti­ago Cala­trava ha cos­tat als valen­ci­ans 1.282 mili­ons d'euros, amb un sobre­cost que se cal­cula en 625 mili­ons d'euros. La Gene­ra­li­tat ha trac­tat d'ama­gar la docu­men­tació ofi­cial de les obres del pro­jecte, però final­ment i gràcies a la insistència del dipu­tat d'EUPV Igna­cio Blanco, s'han cone­gut les avan­tat­jo­ses clàusu­les del con­tracte fir­mat per Cala­trava amb el govern de Camps. Entre elles, la vin­cu­lació dels seus hono­ra­ris al cost final del pro­jecte. Així, l'arqui­tecte valencià ha cobrat 94 mili­ons d'euros, que ha fac­tu­rat des del seu des­patx de Suïssa, evi­tant així pagar impos­tos a l'Estat.

Mal­grat els esforços de la Gene­ra­li­tat per expli­car que la inversió és ren­di­ble –l'excon­se­llera de Turisme va afir­mar que rebia més visi­tes que l'Alham­bra–, el ben cert és que les ins­tal·laci­ons estan infrau­ti­lit­za­des. El Palau de les Arts, con­ce­but per a la repre­sen­tació operística, manca d'una pro­gra­mació esta­ble i l'Àgora, que ha cos­tat cent mili­ons d'euros, està sense aca­bar. A més, quan plou s'inunda, com han pogut com­pro­var els assis­tents de les últi­mes edi­ci­ons que s'han cele­brat a València de la Cam­pus Party i els espec­ta­dors de l'Open Ten­nis, els únics esde­ve­ni­ments que s'hi cele­bren.

Indig­nació

Aquesta és una de les nom­bro­ses expli­ca­ci­ons que Miguel Ángel Fer­ris ofe­reix com a guia als que par­ti­ci­pen en la ruta. «Trac­tem que la gent sàpiga exac­ta­ment quin és l'ori­gen dels grans pro­ble­mes econòmics i soci­als que estem patint. No volem que­dar-nos en l'anècdota de quant ens han fur­tat aquests anys, sinó anar més enllà i ofe­rir una experiència viven­cial, que és la millor forma d'apren­dre les coses i, sobre­tot, de trans­me­tre-les», explica Fer­ris.

Durant els sis mesos que fa que l'experiència està en marxa, un miler de per­so­nes han pujat a l'autobús que cobreix la ruta durant els caps de set­mana que deter­mi­nen els orga­nit­za­dors. La majo­ria dels usu­a­ris és gent jove, uni­ver­si­ta­ris indig­nats per la situ­ació. «En prin­cipi era gent que per­ta­nyia a col·lec­tius afec­tats per alguna pro­blemàtica con­creta, però ara és sobre­tot gent jove, uni­ver­sitària, que vol conèixer en per­sona allò que li ha arri­bat pels mit­jans de comu­ni­cació», expressa el peri­o­dista. La paraula indig­nació és la que més es pro­nun­cia durant els tra­jec­tes, segons relata Fer­ris. «La per­cepció majo­ritària és que hem vis­cut una cul­tura de nous rics. La majo­ria dels valen­ci­ans han cai­gut en el parany i ara els resulta molt difícil assu­mir que hem can­viat d'època, que ja no tor­na­ran els dies de vi i roses. Nosal­tres trac­tem que ho assu­mis­quen sense que es depri­mis­quen, que era el prin­ci­pal risc que corríem amb aquesta experiència», subrat­lla Fer­ris.

A més, la ini­ci­a­tiva també pretén com­plir un objec­tiu més pràctic. «Volem que hi haja una reacció. Som un ins­tru­ment didàctic perquè la soci­e­tat actue, però amb conei­xe­ment del que fa i tenint dades per argu­men­tar», defèn Fer­ris. Ara per ara, resulta com­pli­cat ava­luar l'impacte que la ruta està tenint sobre els valen­ci­ans, però si es con­so­lida la tendència dels últims baròmetres, tot apunta a un tomb elec­to­ral al País Valencià en els pròxims comi­cis.

Inter­na­ci­o­nal

El que sí resulta indis­cu­ti­ble i inqüesti­o­na­ble és la reper­cussió mediàtica d'aquesta pro­posta. I és que ja es comp­ten per cen­te­nars les infor­ma­ci­ons que s'han publi­cat de la ruta, amb unes audiències que abas­ten cen­te­nars de mili­ons d'espec­ta­dors a tot el món. Les cade­nes France-2, la BBC, NHk-Japo, Al Jaze­era, DR-Dina­marca, SAT-1 d'Ale­ma­nya, són algu­nes de les tele­vi­si­ons que han emès repor­tat­ges sobre l'enfon­sa­ment del model econòmic espa­nyol, basant-se en la ruta ofe­rida per Xarxa Urbana. «Encara ens sorprèn l'èxit que hem tin­gut, que mit­jans de comu­ni­cació tan pres­ti­gi­o­sos ens hagen ator­gat la seua con­fiança i cre­di­bi­li­tat diu molt de la rigo­ro­si­tat del nos­tre tre­ball», expressa Fer­ris. Cosa que, al seu judici, no s'ha valo­rat en els mit­jans valen­ci­ans. «Hem hagut de llui­tar con­tra un mur de silenci infor­ma­tiu dels mit­jans afins al PP, però també con­tra la difa­mació», denun­cia Fer­ris.

L'última a sumar-se a aquesta cam­pa­nya con­tra el tre­ball de la ruta ha sigut l'alcal­dessa de València. Rita Bar­berá va posar el crit en el cel després de conèixer que la BBC 2 havia emès el pas­sat 16 de desem­bre el repor­tatge El gran crack espa­nyol, en horari de màxima audiència i que posava el País Valencià com a exem­ple de l'enfon­sa­ment de tot l'Estat espa­nyol. La infor­mació, que va camí de superar el milió d'usu­a­ris per inter­net, va moles­tar tant la diri­gent popu­lar que va dema­nar la inter­venció de l'ambai­xa­dor espa­nyol a Lon­dres. Fede­rico Tri­llo va reme­tre una queixa for­mal al peri­o­dista Paul Mason com a edi­tor del pro­grama This World en què es va inse­rir el repor­tatge.

Bar­berá va asse­gu­rar que la infor­mació emesa «per­ju­di­cava la imatge de la ciu­tat i el turisme». L'alcal­dessa fins i tot va insi­nuar que dar­rere del repor­tatge hi havia «interes­sos turístics» i va acu­sar la coa­lició Com­promís de ser la pro­mo­tora de la ruta. «És cert que amb nosal­tres han viat­jat repre­sen­tants de tots els grups de l'opo­sició, però també alts càrrecs de la Gene­ra­li­tat vin­cu­lats al PP», defèn el peri­o­dista.

Fer­ris explica que ni la Gene­ra­li­tat ni l'Ajun­ta­ment han vetat direc­ta­ment la ini­ci­a­tiva, però que sí s'han sen­tit pres­si­o­nats per la seua acti­tud «obs­truc­ci­o­nista» a la lli­ber­tat i el dret a la infor­mació. El peri­o­dista asse­gura que en tres oca­si­ons s'ha impe­dit als equips de la BBC, Al Jaze­era i la tele­visió ale­ma­nya Spi­e­gel-TV gra­var imat­ges en llocs oberts, com la dàrsena del port, l'espla­nada que hi ha al cos­tat l'Àgora o l'edi­fici Veles e Vents, «tots ells sot­me­sos a un fort endeu­ta­ment». «A més, en qua­tre de les dotze rutes que hem orga­nit­zat ens ha acom­pa­nyat la poli­cia per a com­pro­var que no som peri­llo­sos», relata.

L'èxit del pro­jecte ha enco­rat­jat els orga­nit­za­dors a seguir amb les denúncies «fins que dimi­tis­quen tots els cul­pa­bles», però la pre­visió és obrir-ne noves rutes on s'expli­quen les coses bones de la ciu­tat.

Un model que podria exportar-se

A Xarxa Urbana li plouen les propostes per estendre la iniciativa a la resta del territori valencià. «Els periodistes estrangers ens demanen que els acompanyem a Castelló a visitar l'aeroport o a Alacant a la Ciutat de la Llum, però no podem abraçar-lo tot», reconeix Ferris. La iniciativa ja s'ha emulat a Praga. Es tracta de la Corrupt Tour, on també es fa una visita per les cases de polítics corruptes. «Les xifres que es donen allí són per a riure si les comparem amb tot el que han furtat ací», explica Ferris.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.