Política

Un polític sense memòria

Mariano Rajoy diu que no recorda l'última vegada que va parlar amb Bárcenas

L'extresorer del PP posa contra les cordes el partit amb l'escàndol dels comptes a Suïssa

“No me'n recordo.” El pre­si­dent espa­nyol i del PP, Mari­ano Rajoy, ha per­dut la memòria pel que fa a l'última vegada que va par­lar amb Luis Bárce­nas, l'extre­so­rer del seu par­tit. Rajoy va tenir aquesta pèrdua de memòria en una entre­vista a ABC Punto Radio des de Xile quan se li va pre­gun­tar sobre la cor­rupció. Rajoy va esqui­var en tot moment les pre­gun­tes sobre Bárce­nas i els sobre­sous, ja que va ser ell mateix qui, el 2008, li va entre­gar les claus de la caixa del PP, quan el va nome­nar tre­so­rer esta­tal.

El 2009, quan es va des­ta­par la trama Gürtel i hi va aparèixer rela­ci­o­nat el nom de Bárce­nas, ja s'adver­tia que aquest cas podia aca­bar sent una allau per al PP. I així ha estat. Segons les noves infor­ma­ci­ons sobre el cas apor­ta­des per Suïssa al jutge de l'Audi­en­cia Naci­o­nal Pablo Ruz en res­posta a una comissió rogatòria, l'extre­so­rer i exse­na­dor del PP va arri­bar a tenir 22 mili­ons d'euros en un compte en un banc suís. Uns diners que hau­ria tras­pas­sat a altres comp­tes el 2009, un cop se li va impu­tar el cas Gürtel, segons la docu­men­tació suïssa.

Aques­tes reve­la­ci­ons van fer tre­mo­lar els fona­ments del PP, ja que arri­ba­ven després que la número dos dels popu­lars, María Dolo­res de Cos­pe­dal, hagués dit en cam­pa­nya elec­to­ral cata­lana i en relació amb les acu­sa­ci­ons con­tra Artur Mas: “Oi que si jo tingués comp­tes a Suïssa hau­ria d'haver dimi­tit?”

Doncs ara una comissió rogatòria infor­mava que l'extre­so­rer del seu par­tit tenia 22 mili­ons d'euros en un compte a Suïssa. Però el cas no aca­bava aquí. L'endemà mateix que apa­re­gues­sin aques­tes infor­ma­ci­ons, Alfonso Tra­llero, advo­cat de Bárce­nas, va expli­car que el 2012 el seu cli­ent va decla­rar a Hisenda, mit­jançant el meca­nisme de l'amnis­tia fis­cal o per una decla­ració com­ple­mentària, 10 mili­ons d'euros dels seus comp­tes a Suïssa. Decla­ra­ci­ons que han dut aquesta set­mana el govern espa­nyol a par­lar del cas en seu par­la­mentària, tot i que no va acla­rir si Bárce­nas s'havia bene­fi­ciat o no de l'amnis­tia.

A tot ple­gat, s'hi afe­gien infor­ma­ci­ons que sug­ge­rien la pos­si­bi­li­tat que l'extre­so­rer del PP hau­ria estat pagant durant anys sobre­sous en diner negre a diri­gents del par­tit. Des del PP, es neguen aques­tes infor­ma­ci­ons i s'ha orde­nat una inves­ti­gació interna i una audi­to­ria externa dels comp­tes. Però l'escàndol Bárce­nas ha tor­nat a obrir la caixa dels trons. El sec­tor crític amb Rajoy espera, i l'actual direcció es pre­senta com una víctima.

Expert alpi­nista

Però qui és Bárce­nas i quina és la seva relació amb el cas Gürtel? Luis Bárce­nas (Huelva, 1956) està casat i té dos fills. És lli­cen­ciat en ciències empre­sa­ri­als i a la uni­ver­si­tat va fer amis­tat amb Luis Fraga Egus­quia­guirre, nebot del ja des­a­pa­re­gut Manuel Fraga. Amb Luis Fraga i altres alpi­nis­tes, Bárce­nas va for­mar una expe­dició a l'Eve­rest. I amb el nebot de Fraga, va entrar a mili­tar pri­mer a AP i després al PP. A mesura que pas­sava el temps, anava aga­fant poder dins del par­tit, i en va ser el tre­so­rer durant 28 anys. Va ser Rajoy qui el va posar al cap­da­vant de les finan­ces del par­tit. El 2004, va ser ele­git sena­dor i ree­le­git el 2008, en el segon intent fallit de salt de Rajoy a La Mon­cloa. Però el poder que té no l'hi dóna el fet de ser sena­dor, sinó el fet d'haver con­tro­lat els diners del PP durant prop de tres dècades. Va sor­tir indemne del cas Naseiro, un escàndol finan­cer que el 1990 es va empor­tar Rosendo Naseiro, ales­ho­res tre­so­rer del PP, i el seu ante­ces­sor, Ángel Sanchís.

Ara Bárce­nas espera sor­tir també indemne del cas Gürtel. De fet, quan el 2009 va escla­tar el cas, va adver­tir de fer pública infor­mació deli­cada si no ces­sa­ven les pres­si­ons que en aquell moment va rebre perquè dimitís. Es va dir que Bárce­nas s'havia endut de Génova nou cai­xes amb docu­men­tació.

La importància de tot aquest escàndol rau en el fet que esquitxa dos ter­ri­to­ris, el País Valencià i la comu­ni­tat de Madrid, que governa des de fa anys el PP per majo­ria abso­luta, i també Galícia, un altre feu popu­lar, a més de fer tre­mo­lar també els fona­ments de Génova amb la impu­tació de l'extre­so­rer, ja que ha acti­vat les alar­mes per si s'està davant d'un pos­si­ble cas de finançament il·legal del par­tit. Aquesta és la gran pre­gunta, però el sumari sug­ge­reix més con­cre­ta­ment un pre­sumpte enri­qui­ment de per­so­nes con­cre­tes, però no un finançament irre­gu­lar del par­tit.

Diners i regals

En el cas Gürtel s'inves­tiga una trama de cor­rupció lide­rada per l'empre­sari Fran­cisco Cor­rea, que supo­sa­da­ment sub­or­nava càrrecs polítics del PP amb diners i regals i després els feia xan­tatge per acon­se­guir l'adju­di­cació de con­trac­tes, la majo­ria rela­ci­o­nats amb l'orga­nit­zació d'actes, tot i que el cas també té una rami­fi­cació urbanística. Quin paper hi juga Bárce­nas en aquesta trama?

Segons la inves­ti­gació, quan Cor­rea comença a tre­ba­llar amb el PP, Bárce­nas és gerent del par­tit i té un paper des­ta­cat en l'adju­di­cació de con­trac­tes i a través d'ell Cor­rea va entrar fins al mateix cor de Génova i va esta­blir les seves pròpies rela­ci­ons. El sumari sug­ge­reix que Bárce­nas hau­ria cobrat pre­sump­ta­ment 1,3 mili­ons d'euros en sub­orns pro­ce­dents d'aquesta trama cor­rupta lide­rada per Cor­rea.

1,3
milions d'euros
hauria cobrat Luis Bárcenas de la trama Gürtel, segons el sumari.
22
milions d'euros
tenia Bárcenas en un compte de Dresdner Bank a nom de la fundació panamenya Sinequanon.

Del cas Gürtel al cas Pokémon

Les noves informacions sobre el cas Gürtel han tornat a situar la corrupció en el centre de l'actualitat política. El cas Gürtel (corretja en alemany) investiga una trama de corrupció que operava a Madrid, el País Valencià i la Costa del Sol liderada per l'empresari Francisco Correa i vinculada a diversos càrrecs del PP. El 2009 va esclatar el cas, que va començar a instruir l'aleshores jutge Baltasar Garzón, que més tard va ser condemnat per haver ordenat escoltes il·legals en el cas. Posteriorment va passar als Tribunals Superiors del País Valencià i Madrid, i al Suprem. Prop de 120 persones han estat imputades en el cas, entre les quals Correa, l'expresident valencià i exdirigent del PP Francisco Camps (absolt en la causa dels vestits), i l'exsenador i extresorer del PP Luis Bárcenas. Un altre afer de corrupció que ha sacsejat la política espanyola és el cas Nóos. Una peça separada del Palma Arena en què hi ha imputat Iñaki Urdangarin, gendre del rei d'Espanya. Un dels grans escàndols sobre corrupció urbanística va ser el cas Malaya, que va esquitxar l'Ajuntament de Marbella. El cas ja ha estat jutjat i està pendent de sentència. Poc abans de les eleccions espanyoles del 2011, saltava el cas Campeón, en què s'investiguen presumptes delictes de frau en subvencions públiques. La instrucció està a punt d'acabar i ha esquitxat tant el PP com el PSOE i el BNG. Les eleccions gallegues del 2012 es veien sacsejades pel cas Pokémon, que investiga l'existència d'una suposada trama per a l'obtenció de concessions i contractes públics de manera presumptament irregular en ajuntaments gallecs. Un escàndol en què hi ha imputats polítics del PP, el PSG i el BNG.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.