Tothom nega l'ús de diners públics en el cas Torramadé

La comissió d'investigació de la Diputació de Girona no veu indicis de cap irregularitat en el cas Torramadé ni tampoc voluntat de desviar diners de la institució per pagar la compensació econòmica que demanava Minerva Amador per plegar del càrrec d'assessora d'UDC. Aquestes, però, i segons el president de la comissió, Miquel Noguer, són encara conclusions preliminars, perquè l'absència d'Amador, que no va comparèixer per una crisi d'ansietat, s'ajornen fins que pugui assistir-hi, en els pròxims dies.

La resta de convocats sí que hi van participar: l'expresident de la institució i ara ja diputat, Jaume Torramadé; el cap de Protocol i Comunicació, Josep Maria Amargant; l'assessor d'UDC, Fidel Rincón, i el cap de gabinet de presidència, Josep Maria Bros, a més del secretari general i l'interventor de la institució, Jordi Batllori i Josep Maria Mullera, respectivament.

En la compareixença Amargant va declarar assistit pel seu advocat, Joaquim Oliva, que després va fer declaracions. Segons Oliva, Amargant va ratificar el contingut de l'escrit que havia fet públic en què exposava els fets, així com que havia rebut un encàrrec de Torramadé “d'arribar a un acord per evitar que el cas transcendís a l'opinió pública”. Oliva també va dir que “mai s'havia parlat de fer servir diners públics”. Segons el lletrat, en tot cas els havia de posar “Torramadé de la seva butxaca”. El pagament es volia fer a través d'una companyia de teatre perquè “Amador no volia tenir cap contacte amb Torramadé”, va explicar Oliva.

Per la seva part, Jaume Torramadé va exposar davant la comissió que no es podien haver fet servir diners públics perquè ell no havia encarregat cap negociació amb Amador: “Jo no he fet res i mai he enviat ningú a negociar res.”

Finalment, Fidel Rincón, també càrrec de confiança, va exposar que ell havia intervingut a títol personal per amistat amb Amador i en cap cas en nom d'UDC. Va admetre que Amador volia una compensació econòmica, però que ell no havia intervingut en la negociació. Segons Rincón, i fins on assegura que sap, l'acord era possible, però “algú es va posar nerviós” i va interposar una denúncia, en al·lusió clara i directa a Jaume Torramadé.