Política

NARCÍS CASASSA

ALCALDE DE SANT JULIÀ DE RAMIS (PSC)

“Cal un projecte socialista català”

“El partit fa anys que ha perdut el debat ideològic”

“Moltes de les darreres decisions s'han pres en clau espanyola i no catalana. Si la gent no ens entén és perquè no veu on som”

La mirada del veterà
Narcís Casassa diu que ha obert un període de reflexió que “no sap com acabarà”. Casassa forma part d'un grapat d'alcaldes, regidors i polítics socialistes que pensen que els estatuts del PSC parlen per ells sols.

L'alcalde de Sant Julià de Ramis, Narcís Casassa, és un dels molts exem­ples de soci­a­lis­tes com­pro­me­sos, mili­tants i amb càrrec electe que des de fa temps van ini­ciar un procés de debat intern pro­fund sobre el pro­jecte soci­a­lista català. En el cas de Casassa, més de trenta anys de militància és tota una tra­jectòria.

Què li està pas­sant al PSC?
Estem pas­sant un moment dolentíssim. En els meus gai­rebé 32 anys de militància puc afir­mar que és el pit­jor moment que he vist. No ve d'ara el des­encís, ni al vol­tant d'aquesta con­fusió pel dret a deci­dir, i jo no com­par­teixo que sigui un pro­blema de comu­ni­cació. Sem­bla que des de la direcció del par­tit s'entes­ten a dir que és això, però no ho és. Penso que això no ha estat res més que la gota que ha fet ves­sar el got.
No ve d'ara, doncs?
No, ja fa uns quants anys que el par­tit ha per­dut el debat ideològic. Aquesta pèrdua fa que quedi afe­blida la seva posició en relació a la ciu­ta­da­nia i els seus pro­ble­mes. Quan s'arriba això no hi ha un pro­jecte clar. Si no hi ha debat no es pot tenir pro­jecte i tam­poc veig que es pren­guin les deci­si­ons cor­rec­tes o opor­tu­nes.
Com es pre­nen les deci­si­ons, doncs?
No es pre­nen en clau d'uni­tat cata­lana sinó espa­nyola. També penso que la relació entre Cata­lu­nya i Espa­nya en el par­tit fa que s'hagi de replan­te­jar la nos­tra par­ti­ci­pació a la fede­ració del PSOE. Segur que hi ha molts punts coin­ci­dents, però hem de tenir un pro­jecte soci­a­lista català.
Cal un par­tit de clara obediència cata­lana?
Sí, jo crec que sí. Si dic que no hi ha debat ideològic però que a més no hi ha pro­jecte, és perquè no som ni una cosa ni l'altra. Mol­tes de les dar­re­res deci­si­ons s'han pres en clau espa­nyola i no cata­lana. Si la gent no ens entén és perquè no veu on som.
Li fa la sen­sació d'haver per­dut el temps aquests trenta anys?
No, crec que no. I això és perquè les idees estan per sobre dels ins­tru­ments. Més que per­dre el temps, he de par­lar de dis­crepància amb l'ins­tru­ment. Els par­tits es con­ver­tei­xen en ins­tru­ments de poder i no d'apli­car polítiques. Jo no he per­dut el temps al PSC, però no com­par­teixo la direcció que pren tot ple­gat.
Si diu que el pro­blema ve de lluny, el fet que el PSC arribés a la Gene­ra­li­tat ho va maqui­llar?
Sí. Crec que el pro­blema ve de força anys endar­rere. Tenir quo­tes de poder va ama­gar aquests pro­ble­mes. De la mateixa manera que el segon tri­par­tit va ama­gar uns nefas­tos resul­tats elec­to­rals.
Si no es fa res, què pot pas­sar?
Si no es fa un canvi de rumb de 180 graus i s'afronta amb valen­tia cap on volem anar, les bai­xes pas­sa­ran d'un dego­teig a un rui­xat.
Cal apos­tar pel dret a deci­dir?
Sí. I en aquest sen­tit parlo amb clare­dat perquè porto més d'un any i mig refle­xi­o­nant-hi. Aquesta situ­ació no és pel dret a deci­dir, no només, això també és cert, però hi juga un gran paper. El dret a deci­dir era pre­sent als esta­tuts del PSC-Congrés i del PSC-Rea­gru­pa­ment i va for­mar part dels pri­mers esta­tuts del PSC, i amb una frase magnífica que diu que no hi ha soci­a­lisme sense lli­ber­tat i en què s'apel·lava a la lli­ber­tat dels ciu­ta­dans pel dret a deci­dir. I això no agrada a algú que és a més de 600 quilòmetres d'aquí.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.