Què hi fa Pokémon, a la Selva?

Són quarts d'onze del matí. A les portes del Consell Comarcal de la Selva, a Santa Coloma de Farners, hi ha un rètol en castellà que avisa que avui el Consell és tancat. Hi és des de les 8 del matí, aproximadament, però són uns quants els que, malgrat tot, intenten fer-hi alguna gestió, sense saber que a dins hi ha agents de duanes que tenen retinguts a la sala de plens els treballadors i alguns càrrecs polítics, fins que no acabin de fer el seu escorcoll. Amb comptagotes, en van sortint els treballadors, quan els agents decideixen que no tenen res prou interessant per aportar, fins que cap a quarts de dues a les oficines només queden el gerent, Joan Burjachs, i el personal de secretaria, intervenció, gestió econòmica i de personal i tresoreria.

Un cop a fora, hi ha treballadors que marxen esparverats, fugint de qualsevol cosa que sembli remotament una càmera. Ningú no vol que la seva imatge surti l'endemà als mitjans acompanyant un titular sobre corrupció. Tot i que, al ritme que anem, acabarà sent un titular més. Pokémon. Ens hi acabarem acostumant quan encara no hem paït Mercuri ni Clotilde? N'hi ha que han evitat sortir per la porta del davant i hi ha qui explica la seva experiència: “He arribat, he vist el rètol i he trucat al timbre. Ha sortit un agent i m'ha acompanyat a la sala de plens, i des de llavors, quatre hores a dins sense poder trucar a ningú”, diu un funcionari, que ho considera gairebé un segrest. Un cop a dins, ningú no podia sortir, i de fora, ni el carter pot repartir la correspondència. La responsable de l'àrea d'Ensenyament, Natàlia Figueras, havia anat al Consell perquè s'havien d'obrir les pliques del concurs per a la gestió del menjador escolar, un tema que ha portat polèmica a la comarca i que, evidentment, queda aparcat. Passen les hores i a fora hi ha un grupet de gent esperant que surtin els de dins. Entre ells, el primer tinent d'alcalde d'Amer, Narcís Junquera, que té la dona treballant al Consell. Predomina la sensació d'inquietud i d'incertesa. Ningú no sap per què s'han presentat els agents del cos duaner, i tothom té presents els casos de corrupció que, últimament, fa la sensació que surten com bolets i van creant ombres de sospita sobre les administracions públiques i els polítics.

Els de dins han hagut de deixar el telèfon mòbil en una taula i no poden trucar a ningú ni rebre trucades. Però els de fora en fan ús constantment, preguntant a qui poden què està passant i teclejant missatges frenèticament. I es van obrint escletxes d'informació. Surt el nom de l'operació: Pokémon. Però els que s'esperen a fora del Consell Comarcal no entenen què hi té a veure Santa Coloma amb una operació que va començar a Galícia. Més tard es comença a parlar de la detenció del president del Consell Comarcal, Robert Fauria. La vinculació entre Lugo i Sant Hilari Sacalm és, als ulls dels que s'esperen, com a mínim exòtica. I tot d'una arriba un cotxe amb dos homes ben mudats i un xofer impecable. Amb tan poc moviment a fora, i els hipotètics suborns a empreses dels quals es parla, la imatge és llaminera. Falsa alarma: vénen del Departament de Consum de la Generalitat per una entrevista “amb el president del Consell Comarcal”. Els informen que el seu interlocutor està detingut, i marxen tan de pressa com han arribat.

A Sant Hilari, no és fins a quarts de quatre de la tarda que Robert Fauria surt de l'ajuntament, acompanyat de dos vigilants del municipi i d'agents del cos de duanes. Camina amb pas ferm, intenta fins i tot somriure, però no diu res. No pot, de fet. Hi ha qui, fora de l'ajuntament, s'alegra de la seva detenció. I és clar, en aquests casos sempre hi ha els jutges espontanis, i sembla que cada cop n'hi ha més. “Són tots uns xoriços”, diu un d'aquests jutges aficionats mentre passa davant de l'ajuntament. Ja se sap, segons la veu popular, tots els polítics són uns corruptes. També hi ha els fiscals i policies aficionats, que creuen que ja saben què deuen buscar a l'ajuntament o al Consell Comarcal, i que sentencien el clàssic “ja es veia venir”.