Política

Obsessió contra els ajuntaments

María de los Llanos de Luna ha fet de la denúncia als municipis sobiranistes un hàbit i ha portat als jutjats els que no tenen penjada la bandera espanyola i aproven mocions independentistes

L'Estat pretén reordenar el complicat panorama municipal i anuncia que la majoria de càrrecs públics no cobraran i que desapareixeran ajuntaments

S'impo­sen els símbols espa­nyols
i es per­se­gueix
el sobi­ra­nisme


El 2 de gener del 2012 l'exdi­pu­tada del PP al Par­la­ment María de los Lla­nos de Luna pre­nia pos­sessió com a nova dele­gada de l'Estat a Cata­lu­nya. S'estre­nava en el càrrec fent una petició de coo­pe­ració a la Gene­ra­li­tat sense con­traure cap com­promís a favor de Cata­lu­nya. En el mateix dis­curs ja dei­xava entre­veure el que amb el pas dels mesos esde­vin­dria una obsessió per­so­nal, poten­ciar la presència de l'Estat al país. I, per sor­tir-se'n, s'ha aga­fat a un dels ele­ments que més visi­ble fan aquesta presència: la ban­dera espa­nyola. Un mes i mig després de ser dele­gada enge­gava una cro­ada con­tra Sant Pol de Mar perquè en un acte simbòlic de rebuig a una sentència del TSJC, arran de la denúncia d'un regi­dor, s'havia col·locat una este­lada al balcó muni­ci­pal. Ho va con­si­de­rar un ultratge i va ini­ciar una ofen­siva con­sis­tent a impo­sar la sim­bo­lo­gia espa­nyo­lista i a caçar els muni­ci­pis sobi­ra­nis­tes. En un any, costa de comp­tar el nom­bre d'ajun­ta­ments que ha por­tat als tri­bu­nals perquè la ‘roji­gualda' no oneja a les façanes con­sis­to­ri­als. De fet, és cert que la llei de ban­de­res els obliga a tenir-la pen­jada, però també ho és que pràcti­ca­ment la majo­ria dels ajun­ta­ments tra­di­ci­o­nal­ment no ho han fet mai i que fins ara no havia pas­sat res. Tàrrega, Por­que­res, Car­de­deu, Tor­ro­e­lla de Montgrí, les Bor­ges Blan­ques, Alta­fu­lla i Banyo­les en són només alguns.

El modus ope­randi sem­pre és el mateix: un adver­ti­ment al con­sis­tori perquè la pengi, un ter­mini perquè ho faci i, si no, tri­bu­nals. El cas més esperpèntic ha estat el de Cor­bera de Llo­bre­gat, on no n'ha tin­gut prou amb l'ajun­ta­ment i també vol que hi hagi ban­de­res a equi­pa­ments públics com ara l'escola i la bibli­o­teca. L'objec­tiu? Diver­ses fonts apun­ten que el que pretén De Luna és crear juris­prudència per, així, exi­gir el mateix a la resta de muni­ci­pis cata­lans.

Trens i mocions passen pel jutjat

L'actuació de la delegació no es limita només a les banderes espanyoles. Ha decidit perseguir tot allò que fa tuf de sobiranisme. No li ha tremolat el pols a l'hora d'anar als jutjats, fins al punt que alguns fins i tot han renyat De Luna. Va ser en el cas del contenciós contra el lloguer de trens de Girona i Figueres per a la manifestació de l'Onze de Setembre. La sentència posterior va retreure a la delegació del govern espanyol que intentés utilitzar les institucions amb la intenció d'aconseguir beneficis polítics i electorals.

Però això no li ha servit d'escarment, perquè l'altre gran front de batalla ha estat denunciar els consistoris que s'han declarat simbòlicament territori lliure i sobirà en els seus plens. Es tracta d'una moció en la qual molts municipis es declaren fora de l'Estat espanyol, tot i que no deixa de ser una declaració d'intencions sense conseqüències reals. Ja han rebut citacions, entre d'altres, poblacions com ara Campelles, el Masnou, Igualada, Llançà, l'Aldea, Celrà, Collbató, Vidreres, Espinelves i Sant Julià de Vilatorta.

Regidors gratis i pobles fantasma

Les administracions locals fa anys i panys que demanen un nou sistema de finançament que els permeti afrontar amb garanties el nombre de serveis que presten, molts dels quals no són obligatoris però que representen un benefici per als ciutadans. En un context de crisi especialment dur, l'Estat va anunciar fa mesos un projecte de llei que, teòricament, havia de racionalitzar la despesa del complicat món local. A la pràctica, pel que se'n sap, hi ha dos fronts bàsics per reduir costos. D'una banda, limitar els sous dels càrrecs electes i deixar més del 85% de regidors sense cobrar. De l'altra, la desaparició d'ajuntaments per fusionar municipis. El ball de xifres ha anat variant, des d'eliminar consistoris amb menys de 20.000 habitants fins a fer desaparèixer els que en tenen menys de 5.000. En el cas més extrem, això suposaria que en tota la demarcació de Lleida només es mantingués la capital, tal com està funcionant ara. La Generalitat havia negociat que Catalunya quedaria fora d'aquest ordenament, però finalment sembla que també hi entrarà.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.