De nom País Valencià

Amb la gastada excusa d'haver de defendre les senyes d'identitat de les presumptes agressions i ingerències que provenen d'enllà de Vinaròs, el PP valencià va consumar fa uns pocs dies a les Corts l'estratègia d'eliminació del corònim País Valencià que practica en l'administració local des de fa anys. El corró de la majoria popular a la cambra va permetre l'aprovació d'una proposició no de llei que veta l'ús d'aquesta denominació – recollida en el preàmbul de l'Estatut i vinculada al nacionalisme de signe fusterià– en les iniciatives que es presenten a la cambra. A més, s'insta la resta d'institucions públiques a respectar la nomenclatura de Comunitat Valenciana.

L'aprovació d'aquesta norma, a què els grups de l'oposició neguen qualsevol validesa efectiva, ha provocat el mateix debat i enrenou que cada canvi en el nomenclàtor de les poblacions que al llarg de l'última dècada han substituït l'incòmode País Valencià dels seus carrers, places o avingudes per un altre de més adient als interessos ideològics dels populars. L'avanç electoral del PP ha permés l'eliminació d'una denominació estesa de nord a sud del territori, tal com va poder comprovar la professora Carmen Palacios durant l'elaboració, junt amb Rafael Gil, del llibre Las calles de Valencia y pedanías. El significado de sus nombres, editat el 2003 per l'Ajuntament de València. En la seua recerca per explicar les diferents denominacions que ha tingut l'actual plaça de l'Ajuntament de València –incloent-hi la de País Valencià entre 1979 i 1987–, Palacios es va trobar amb vora un centenar de municipis que en aquell moment conservaven el corònim: Vinaròs, Betxí, Castelló de la Plana, l'Alcora, Picanya, Paterna, Alaquàs, Puçol, Xàtiva, Algemesí, Massanassa, Bunyol, Cocentaina, Santa Pola, Petrer, Finestrat i Alcoi, entre molts altres. Una dècada més tard, però, aquesta xifra s'ha reduït de forma significativa tant pel que fa al nombre com per la significació política dels ajuntaments que han decidit canviar el nomenclàtor.

Entre els dissidents es troben dues referències històriques de l'esquerra com són les capitals de l'Horta Nord i el Baix Vinalopó, Torrent i Elx, respectivament. En el primer cas, el canvi va ser una de les primeres actuacions de l'aleshores alcaldessa i actual consellera d'Educació, M. José Catalá, la popular que en una ocasió va demanar disculpes als seus companys de partit per parlar en valencià. En 2009, Catalá va sotmetre a referèndum la substitució de la històrica i central avinguda del País Valencià. La qüestió sols va obtindre el suport del 4% del cens torrentí que per un escàs marge de sufragis va votar a favor de la nova avinguda el Vedat.

Pel que fa a Elx, l'equip de govern del PP encapçalat per Mercedes Alonso va anar més enllà i no sols va substituir l'avinguda País Valencià per Comunitat Valenciana, sinó que va fer una transformació a fons en la guia de carrers, eliminant el jardí Dolores Ibarruri o el canvi de l'avinguda del Ferrocarril pel nom de l'últim alcalde feixista, entre d'altres.