Política

‘Delenda est...'

Com deia fa pocs dies un grup d'arti­cu­lis­tes cata­lans, ara el propòsit –el mot d'ordre espa­nyol– és “delenda est auto­no­mia”. S'ha de des­truir l'auto­no­mia. Però de fet el propòsit va molt més enllà. El que cal des­truir és Cata­lu­nya com a llen­gua i com a cul­tura, amb vita­li­tat, com a cos social potent i capaç de gene­rar impuls propi, com a eco­no­mia de pri­mera fila. Com a nació i com a sub­jecte polític.
Un cop esguer­rat el plan­te­ja­ment i l'impuls ini­ci­als del nou Esta­tut –per fri­vo­li­tat de sec­tors espa­nyols impor­tants i per mala volun­tat d'altres, i també per una certa lleu­ge­resa a Cata­lu­nya mateix– el procés esta­tu­tari va pren­dre una ori­en­tació molt nega­tiva. Amb un objec­tiu espa­nyol clar d'apro­fi­tar la situ­ació que s'havia creat –i l'Estat espa­nyol té experiència i mit­jans de tota mena per a fer-ho–, de fet, per a dei­xar en res l'auto­no­mia. En tot cas la de Cata­lu­nya, que és l'única que per a Espa­nya és un pro­blema.

En l'edi­to­rial del but­lletí de 19 de maig de 2009, ja vàrem des­ta­car un arti­cle que explica amb una clare­dat diàfana el que ha pas­sat. Un arti­cle escrit per una per­sona molt bona conei­xe­dora del tema i del propòsit esta­tal res­pecte a Cata­lu­nya. Amb un títol molt xocant: “Cas­tración química para el Esta­tuto”. Un títol que mereix un comen­tari entre cruel i humorístic. O sarcàstic. Però que en tot cas des­criu bé l'objec­tiu del Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal i dels poders polítics que el mane­guen. Que se'ls podria feli­ci­tar perquè real­ment han conduït l'Esta­tut i la Gene­ra­li­tat molt a prop de la resi­du­a­li­tat (que com ja fa anys que anun­ciem és ara, res­pecte a Cata­lu­nya, l'objec­tiu espa­nyol). Però la feli­ci­tació forçosa­ment s'ha d'acom­pa­nyar d'un comen­tari: amb aquesta manera de fer han fet mal a Cata­lu­nya, però també a tot l'Estat, on res no fun­ci­ona. “Avanza ine­xo­ra­ble­mente el pro­ceso de dete­ri­oro de las ins­ti­tu­ci­o­nes cons­ti­tu­ci­o­na­les. Nin­guna de ellas, de los par­la­men­tos a los par­ti­dos políticos, del Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal al Con­sejo Gene­ral del Poder Judi­cial, de la jus­ti­cia ordi­na­ria a los sin­di­ca­tos, de la admi­nis­tración esta­tal a la muni­ci­pal, fun­ci­ona orde­na­da­mente en España.” I hi podria haver afe­git el sis­tema ban­cari i el mateix Banc d'Espa­nya. I diu que una de les coses que fun­ci­o­nen espe­ci­al­ment mala­ment és “el estado de las auto­nomías”. Fruit, diu, d'un “error ori­gi­na­rio”, al seu torn, con­seqüència de la volun­tat de diluir l'auto­no­misme català.
Això no ho diu un naci­o­na­lista català enfu­ris­mat. Ho diu un dels cons­ti­tu­ci­o­na­lis­tes més seri­o­sos i pres­ti­gi­o­sos i amb justícia més res­pec­tats d'Espa­nya, el pro­fes­sor Muñoz Mac­hado. I no és l'únic. La manera de fer domi­nant a Espa­nya –també en el Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal i en altes instàncies– és en bona part res­pon­sa­ble que la il·lusió dels pri­mers anys de la Tran­sició i, més greu, el sen­tit de res­pon­sa­bi­li­tat d'una part de la classe política hagin anat des­a­pa­rei­xent. I que s'hagi arri­bat a la con­clusió –per part de gent molt res­pon­sa­ble i pres­ti­gi­osa– que “hay que repen­sar el Estado o des­truirlo”.

Per tant, a tota la gent sàvia que ha anat con­duint el procés cap aquí, feli­ci­tats. Pot ser que des­ba­llesti Cata­lu­nya. Però per ara cal “repen­sar el Estado o des­truirlo”.
Però si a Espa­nya s'arriba a repen­sar l'Estat hi ha un gran perill: que no es faci per fer-lo més raci­o­nal, sinó per exa­cer­bar-ne els defec­tes. De moment l'actual dis­cussió dins el govern cen­tral i el PP i el PSOE, i a les auto­no­mies, gira a l'entorn de temes que molt espe­ci­al­ment afec­ten Cata­lu­nya: el finançament i la llen­gua (i l'ense­nya­ment). És a dir, giren a l'entorn de l'ofec finan­cer de la Gene­ra­li­tat i la llen­gua cata­lana (i també d'algu­nes com­petències rela­ci­o­na­des amb l'ense­nya­ment). O sia, com­petències d'un fort con­tin­gut iden­ti­tari. Tot ple­gat, amb l'objec­tiu de fer de la Gene­ra­li­tat una closca d'ave­llana buida de fruit. Una façana buida de con­tin­gut. I cul­mina una llarga mani­o­bra d'engany, con­tra la qual hi ha una pre­vi­si­ble reacció cata­lana. Que lògica­ment haurà d'anar a més. Altra­ment, la cas­tració s'anirà pro­duint gra­du­al­ment i sis­temàtica­ment. Sem­pre amb l'ajut de l'ofec finan­cer, que difi­culta la resistència de Cata­lu­nya. Però no són només aques­tes les línies d'atac con­tra Cata­lu­nya. Hi ha més objec­tius. Un d'ells, con­tra l'estat del benes­tar. Ori­en­tat també a afe­blir la cohesió, la iden­ti­tat i la con­vivència.

En par­la­rem la set­mana vinent.

Aquest article és el mateix que es publica en el butlletí electrònic del Centre d'Estudis Jordi Pujol


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.