“Després em diuen!”

Artur Mas compareix passats dotze minuts de la una, hora prevista. Un retard irrellevant, si presentes un pla de govern i fa sis mesos que el govern governa. El president avança que ha de marxar a 2/4 de 3, i que per després queda la intervenció habitual dels dimarts del portaveu de l'executiu, Francesc Homs, assegut en un lateral de la sala de premsa. El pla té set eixos d'actuació, un, el del dret a decidir, que ningú pateixi. La compareixença, però, val per recordar que n'hi ha sis més, i per vindicar “la gestió del dia a dia”. Els eixos eren sabuts. I els 77 objectius, que el pla és sobretot declaració d'intencions, són els usuals: anar a millor, gestionar millor i ser millors, i més transparents, i sostenibles, i competitius, i el que vulguin, i superar la crisi, i defensar la cultura, i la llengua, i el transport públic, i etc. Fins a 355 mesures previstes. Una feinada. Sobretot si la confecció del llistat ha portat sis mesos. A més, no hi ha pressupost, li recorden. Mas replica que no n'hi ha perquè no depèn d'ells, que aviam qui és el guapo que el fa, amb el pa que s'hi dóna, si no és una mera “operació de maquillatge”. Complir el pla tampoc no depèn (només) del govern, però aquí està el president, en minoria i amb les butxaques buides, presentant-lo. I explicitant que “just quan reclamem menys dependència estem en el moment de més dependència [de l'Estat], pel que fa a les finances”, paradoxa amb vocació d'explicació totalitzadora. I tornant a demanar a dos de tres del tripartit que entrin al govern, poc després d'insistir que fa dos anys –i el que queda!– que intenta redreçar herència i deute del tripartit, i poc abans d'admetre que ni ERC està interessada ni hi ha “cap possibilitat” amb el PSC. I les enquestes, president? Que no en parla, que fa molt que no en parla perquè es cuinen al gust de qui les paga, insinua. No precisa si l'afirmació val pel Centre d'Estudis d'Opinió, que va començar a cuinar-les per fer projeccions electorals amb el primer govern Mas, per cert.

En fi, arriba la deadline de les 14.30 i toquen les preguntes en castellà, que convencionalment van al final. Només una, avisa Mas, esgrimint rellotge, i li pregunten per la consulta. “Després em diuen que només parlem de la consulta!” Al final, però, cauen més bisos –sobre el Pirmi, la malnutrició infantil o la falta de crèdit– que Mas despatxa ràpid abans de marxar, que està fora de temps. Ara li tocaria a Homs, però no, finalment no compareix. Potser és que, hora i mitja després, ja tothom n'ha tingut prou, d'anticlímax.