Comiat emotiu a l'alcaldia de Sant Adrià
Sito Canga va renunciar al càrrec en un ple multitudinari en què va explicar els seus motius i va rebre el suport dels veïns
Ovacionat com una estrella del rock, Sito Canga va entrar ahir per últim cop a la sala de plens de l'Ajuntament de Sant Adrià, i ovacionat va tornar a sortir-ne una hora i mitja després. Petons, abraçades i paraules amables van ser els protagonistes d'una sessió emotiva, en una sala plena fins a l'últim racó de representants de la societat civil, familiars i amics, on tots els partits de l'oposició van coincidir a ressaltar les qualitats personals de Canga, però on no van faltar alguns retrets, sobretot cap a la indefinició dels darrers temps i les incerteses que ha aixecat el seu relleu al capdavant de l'alcaldia.
Canga va estar acompanyat des de primera fila de la seva família. Iaia, pares, dona, fills i germà van escoltar les seves paraules d'agraïment, com també ho va fer l'altra família, la política, formada per un nodrit grup de representants metropolitans del PSC. Hi era l'alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet, Núria Parlon, acompanyada d'altres que ja no ho són: l'exalcalde de Badalona Jordi Serra i el de Montgat, Jordi Ràmia, a més de l'expresident de la Diputació de Barcelona i regidor colomenc, Antoni Fogué. També hi havia històrics del PSC com ara Josep Maria Sala.
Canga va deixar parlar primer els portaveus de tots els grups municipals i va reservar per al final el seu discurs, en què va explicar, un cop més, els motius del seu comiat: “Marxo perquè he complert la meva etapa”, va assegurar, i va desmentir que es tracti d'una decisió “tacticista”.
En el termini de deu dies, l'alcaldessa accidental, Isabel Marcuello, que és una de les candidates que s'ha presentat per succeir-lo, ha de convocar el ple extraordinari de nomenament del nou alcalde. L'escollit serà, amb tota probabilitat, Joan Callau, el candidat de Sito i un dels homes que més abraçades van rebre durant la sessió d'ahir. Canga va anunciar que no hi seria. “No em veureu als plens perquè em posaria nerviós, com quan veig un partit de bàsquet.”
LA FRASE
El “bocamoll” que ha posat Sant Adrià al mapa
“Tú sí que eres un monstruo”, es podia llegir a la samarreta que els companys de grup municipal van regalar a Sito Canga un cop acabats els parlaments del ple. El text fa al·lusió al nom que ell dóna a tothom: des dels seus alumnes del Sant Gabriel fins a qualsevol que hagi estat el seu interlocutor durant els anys que ha passat a l'Ajuntament. Com explicava ahir el regidor d'ICV-EUiA Gregorio Belmonte, a molts els quedarà el dubte de si ser un monstre és bo o dolent. Canga va confessar que té la certesa que ell és una altra cosa: “La meva dona sempre em diu que sóc un bocamoll.” Marxa vint-i-dos anys després d'ocupar per primer cop una cadira a la sala de plens, amb els darrers setze d'alcalde, havent encadenat quatre majories absolutes. Setze anys d'alcalde donen per a molt. El portaveu del PSC, Pedro Rivero, va haver d'aturar-se dues vegades per beure aigua per poder enumerar l'obra de govern de Canga, que s'enorgulleix d'haver posat Sant Adrià al mapa. Ahir tothom estava convençut que marxava un autèntic monstre, d'aquells als quals costa trobar relleu.