Política

De Luna no afluixa en la seva guerra de banderes

Sant Hilari Sacalm s'afegeix als municipis que reben un requeriment per l'absència de la ‘rojigualda' a l'ajuntament

A la Bisbal encara no han penjat la bandera espanyola i esgotaran totes les vies

María de los Lla­nos de Luna, dele­gada del govern espa­nyol a Cata­lu­nya, con­ti­nua la seva cro­ada pels símbols espa­nyols, en aquest cas perquè la ban­dera espa­nyola onegi als ajun­ta­ments. Sant Hilari Sacalm s'ha afe­git a la llista de muni­ci­pis que han rebut un reque­ri­ment en aquest sen­tit de la dele­gació del govern. Llista on ja hi ha, per exem­ple, la Bis­bal d'Empordà, Cas­tell­fo­llit de la Roca i Banyo­les, entre molts altres.

La noti­fi­cació, sig­nada per Juan Manuel Sánchez-Bus­ta­mante, sub­de­le­gat del govern de l'Estat a Girona, s'envia després que algú els hagués noti­fi­cat l'absència de la ban­dera espa­nyola. “Aquest fet obliga l'admi­nis­tració de l'Estat a actuar per tal de cons­ta­tar el com­pli­ment de la nor­ma­tiva en aquesta matèria”, diu el sub­de­le­gat, que obliga el con­sis­tori a enviar-li un informe sobre si la ban­dera oneja o no oneja a la façana de l'ajun­ta­ment.

Més enllà d'infor­mes, és tan fàcil com anar a l'ajun­ta­ment de Sant Hilari Sacalm per com­pro­var que l'ense­nya esta­tal no hi oneja. “No tenen gaire més a fer, els dele­gats”, denun­cia Joan Gar­riga (ERC), pri­mer tinent d'alcalde de Sant Hilari. Gar­riga con­vida l'admi­nis­tració de l'Estat a dei­xar de pre­o­cu­par-se de “pallas­sa­des lluny de la rea­li­tat”. Pel pri­mer tinent d'alcalde, “només els impor­ten les ban­de­res, i no l'atur i el benes­tar social”. La decisió de posar o no la ban­dera espa­nyola la prendrà l'equip de govern, però Gar­riga recorda a la dele­gació que l'Ajun­ta­ment de Sant Hilari ha apro­vat per una­ni­mi­tat moci­ons com la de la sobi­ra­nia fis­cal i la de decla­rar-se ter­ri­tori lliure català. “Són moci­ons que repre­sen­ten la nos­tra cata­la­ni­tat i han estat apro­va­des pel 100% dels regi­dors; les hem votat i ens les cre­iem, i si a algú li pica, que s'hi posi fulles.” De fet, la dele­gació del govern espa­nyol va ini­ciar al juliol els tràmits per por­tar l'Ajun­ta­ment de Sant Hilari als tri­bu­nals per la sobi­ra­nia fis­cal, un altre front que De Luna té obert amb ajun­ta­ments cata­lans.

A la Bis­bal s'espe­ren

L'alcalde de la Bis­bal, Òscar Apa­ri­cio, ja va avançar que pen­ja­ran la ban­dera espa­nyola quan sigui ine­vi­ta­ble, però de moment esgo­ta­ran totes les vies. El govern bis­ba­lenc encara no ha res­post la carta del sub­de­le­gat, i pro­ba­ble­ment esgo­ta­ran el ter­mini de vint dies a l'hora de pre­sen­tar l'escrit d'al·lega­ci­ons. El con­sis­tori esgri­mirà els motius pels quals cre­uen que no incom­plei­xen la nor­ma­tiva esta­tal, i en cas de rebre un altre reque­ri­ment, dema­na­ran, per exem­ple, les carac­terísti­ques i dimen­si­ons que ha de tenir l'emblema.

LA FRASE

Estic en contra que allà on no arriba la capacitat de diàleg i entesa, hi portin l'amenaça i la por
Joan Garriga
Primer tinent d'alcalde de Sant Hilari sacalm

A Banyoles, la façana tal com està

Banyoles i Castellfollit han rebut requeriments. A Banyoles, hi ha hagut obres i l'alcalde diu que la façana es queda com està. A Castellfollit, un conflicte judicial manté l'ajuntament inacabat.

Cap ajuntament del Ripollès té permanentment l'espanyola

L'ofensiva contra els ajuntaments que no pengen la bandera espanyola al Ripollès ha arribat a Campelles, Ripoll i Sant Joan de les Abadesses. Els ajuntaments respectius han rebut requeriments perquè la pengin i els han demanat explicacions del fet que no hi onegi. A cap ajuntament ripollès hi ha la bandera espanyola permanentment a la façana. En alguns hi ha l'estelada, com ara a Ripoll, Pardines, Vilallonga i Ribes. També al Consell del Ripollès.

El Consell Comarcal de la Selva dóna suport a la Via Catalana

La comissió permanent del Consell Comarcal de la Selva va aprovar ahir donar suport a la Via Catalana per la Independència. L'ens comarcal va destacar l'organització “de base transversal i unitària que té com a objectiu la independència de la nació catalana per mitjans democràtics i pacífics”. Salvador Balliu, president del Consell, i la resta de membres de la comissió permanent de l'ens (CiU-ERC) van anunciar que seran presents a la Via.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.