La imaginació al poder
SÍMBOL · El moviment independentista combina originalitat i activisme en els més de dos-cents assajos de la Via Catalana de l'Onze de Setembre FORMES · L'ANC ha organitzat cadenes submarines, nudistes, de piragües i de vaixells durant l'estiu LLOCS · Actes al mar i a la muntanya, davant monuments històrics i per tots els continents del planeta
Del fons del mar al cim de la pica d'Estats. Del riu Algars, a la Franja de Ponent, fins als nudistes d'una cala de Palamós. De Barcelona fins a Austràlia, Los Angeles i la muralla xinesa. Els assajos de la cadena humana de la Via Catalana cap a la Independència han servit per escalfar motors i per estudiar amb casos pràctics les dificultats d'aquesta acció. L'Assemblea Nacional Catalana té comptat que s'han fet aquest estiu unes 110 cadenes a l'estranger i un centenar més als Països Catalans. Però els assajos també han servit per posar a prova l'originalitat del moviment independentista. Primer, per l'estil: cadenes submarines, cadenes nudistes, cadenes de piragües, cadenes de vaixells... I segon, per la ubicació: a la muralla xinesa, a la Times Square de Nova York, davant l'òpera de Sydney...
El lema La imaginació al poder, del Maig del 68 a París, s'inspirava en les idees dels surrealistes per combatre les injustícies. André Breton deia: “Només la imaginació m'ofereix alguna indicació del que puc arribar a ser.” Avui l'independentisme català també busca en la imaginació els seus somnis de futur. Segueix el model d'accions cridaneres i espectaculars dels grups ecologistes, del moviment per la pau i de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca. La manifestació clàssica de protesta ha deixat pas a una multiplicitat d'accions simbòliques. És, a la pràctica, una forma de lluita simpàtica i amable, i amb possibilitats d'aparèixer als mitjans de comunicació. Lipdubs o flashmobs multitudinaris, encesa d'espelmes en forma d'estelada, concerts musicals, tot tipus de marxandatge quadribarrat i, ara, les cadenes humanes. Després de la manifestació de la Diada de l'any passat, l'ANC volia un nou repte. Ara l'objectiu és omplir de persones agafant-se les mans els 400 quilòmetres des del Pertús fins a Alcanar. Els organitzadors no van voler esperar al setembre i van començar a convocar assajos de cadena a pobles i viles des de finals de juliol. El que havia de ser, al principi, una trentena d'actes estiuencs s'ha convertit en més de 200 cadenes humanes arreu del món. I el que havien de ser simples files de persones agafant-se les mans es va anar complicant fins a obtenir cadenes especialment originals.
Una de les més espectaculars va ser la cadena submarina que es va fer davant la platja de Mataró el 24 d'agost passat. Més d'una vintena de submarinistes es van capbussar al Mediterrani per formar una rotllana en què es van intercalar bussejadors i estelades. Ahir el mar tornava a ser protagonista amb una cadena de vaixells navegant en línia entre Vilanova i la Geltrú i Sitges. I com a modalitat contrària, l'ANC va organitzar dues cadenes d'alta muntanya: al Pedraforca (11 d'agost), on unes 300 persones es van unir per enllaçar dues carenes paral·leles, i a la pica d'Estats (24 d'agost), el cim més alt de Catalunya, a 3.143 metres, on unes 200 persones, la majoria expertes excursionistes, van cobrir el tram fins al capdamunt, amb més de mil metres de desnivell, on es va desplegar una estelada de 4 x 9 metres.
El més cridaner, i que només havien assajat des del moviment dels “indignats” i del 15-M, ha estat la internacionalització del reclam. Més de cent cadenes a l'estranger donen per a molt. Però la cosa va anar més enllà: els activistes van filmar a totes les ciutats i l'ANC farà un vídeo per la Diada. Més enllà de l'Ebre, el país que més cadenes ha fet són els Estats Units, amb catorze ciutats des de la costa est fins a Califòrnia, i una de les quals es va fer davant les famoses lletres de Hollywood a Los Angeles. La cadena més multitudinària va ser la de Londres, on es van enllaçar uns 800 activistes davant del Parlament de Westminster. I, finalment, les més allunyades de Catalunya, a milers de quilòmetres, van ser les de Wellington i Auckland (Nova Zelanda), la de Santiago (Xile) i la de Johannesburg (Sud-àfrica).
La Via Catalana ha demostrat que activisme polític i originalitat poden ser compatibles.