Política

La imaginació al poder

SÍMBOL · El moviment independentista combina originalitat i activisme en els més de dos-cents assajos de la Via Catalana de l'Onze de Setembre FORMES · L'ANC ha organitzat cadenes submarines, nudistes, de piragües i de vaixells durant l'estiu LLOCS · Actes al mar i a la muntanya, davant monuments històrics i per tots els continents del planeta

Arreu del món, als EUA és on es van fer més cadenes i la de Londres, la que va tenir més participants

Del fons del mar al cim de la pica d'Estats. Del riu Algars, a la Franja de Ponent, fins als nudis­tes d'una cala de Palamós. De Bar­ce­lona fins a Austràlia, Los Ange­les i la mura­lla xinesa. Els assa­jos de la cadena humana de la Via Cata­lana cap a la Inde­pendència han ser­vit per escal­far motors i per estu­diar amb casos pràctics les difi­cul­tats d'aquesta acció. L'Assem­blea Naci­o­nal Cata­lana té comp­tat que s'han fet aquest estiu unes 110 cade­nes a l'estran­ger i un cen­te­nar més als Països Cata­lans. Però els assa­jos també han ser­vit per posar a prova l'ori­gi­na­li­tat del movi­ment inde­pen­den­tista. Pri­mer, per l'estil: cade­nes sub­ma­ri­nes, cade­nes nudis­tes, cade­nes de piragües, cade­nes de vai­xells... I segon, per la ubi­cació: a la mura­lla xinesa, a la Times Square de Nova York, davant l'òpera de Syd­ney...

El lema La ima­gi­nació al poder, del Maig del 68 a París, s'ins­pi­rava en les idees dels sur­re­a­lis­tes per com­ba­tre les injustícies. André Bre­ton deia: “Només la ima­gi­nació m'ofe­reix alguna indi­cació del que puc arri­bar a ser.” Avui l'inde­pen­den­tisme català també busca en la ima­gi­nació els seus som­nis de futur. Segueix el model d'acci­ons cri­da­ne­res i espec­ta­cu­lars dels grups eco­lo­gis­tes, del movi­ment per la pau i de la Pla­ta­forma d'Afec­tats per la Hipo­teca. La mani­fes­tació clàssica de pro­testa ha dei­xat pas a una mul­ti­pli­ci­tat d'acci­ons simbòliques. És, a la pràctica, una forma de lluita simpàtica i ama­ble, i amb pos­si­bi­li­tats d'aparèixer als mit­jans de comu­ni­cació. Lip­dubs o flash­mobs mul­ti­tu­di­na­ris, encesa d'espel­mes en forma d'este­lada, con­certs musi­cals, tot tipus de mar­xan­datge qua­dri­bar­rat i, ara, les cade­nes huma­nes. Després de la mani­fes­tació de la Diada de l'any pas­sat, l'ANC volia un nou repte. Ara l'objec­tiu és omplir de per­so­nes aga­fant-se les mans els 400 quilòmetres des del Pertús fins a Alca­nar. Els orga­nit­za­dors no van voler espe­rar al setem­bre i van començar a con­vo­car assa­jos de cadena a pobles i viles des de finals de juliol. El que havia de ser, al prin­cipi, una tren­tena d'actes esti­uencs s'ha con­ver­tit en més de 200 cade­nes huma­nes arreu del món. I el que havien de ser sim­ples files de per­so­nes aga­fant-se les mans es va anar com­pli­cant fins a obte­nir cade­nes espe­ci­al­ment ori­gi­nals.

Una de les més espec­ta­cu­lars va ser la cadena sub­ma­rina que es va fer davant la platja de Mataró el 24 d'agost pas­sat. Més d'una vin­tena de sub­ma­ri­nis­tes es van cap­bus­sar al Medi­ter­rani per for­mar una rot­llana en què es van inter­ca­lar bus­se­ja­dors i este­la­des. Ahir el mar tor­nava a ser pro­ta­go­nista amb una cadena de vai­xells nave­gant en línia entre Vila­nova i la Geltrú i Sit­ges. I com a moda­li­tat contrària, l'ANC va orga­nit­zar dues cade­nes d'alta mun­ta­nya: al Pedra­forca (11 d'agost), on unes 300 per­so­nes es van unir per enllaçar dues care­nes paral·leles, i a la pica d'Estats (24 d'agost), el cim més alt de Cata­lu­nya, a 3.143 metres, on unes 200 per­so­nes, la majo­ria exper­tes excur­si­o­nis­tes, van cobrir el tram fins al cap­da­munt, amb més de mil metres de des­ni­vell, on es va des­ple­gar una este­lada de 4 x 9 metres.

El més cri­da­ner, i que només havien assa­jat des del movi­ment dels “indig­nats” i del 15-M, ha estat la inter­na­ci­o­na­lit­zació del reclam. Més de cent cade­nes a l'estran­ger donen per a molt. Però la cosa va anar més enllà: els acti­vis­tes van fil­mar a totes les ciu­tats i l'ANC farà un vídeo per la Diada. Més enllà de l'Ebre, el país que més cade­nes ha fet són els Estats Units, amb catorze ciu­tats des de la costa est fins a Califòrnia, i una de les quals es va fer davant les famo­ses lle­tres de Hollywood a Los Ange­les. La cadena més mul­ti­tu­dinària va ser la de Lon­dres, on es van enllaçar uns 800 acti­vis­tes davant del Par­la­ment de West­mins­ter. I, final­ment, les més allu­nya­des de Cata­lu­nya, a milers de quilòmetres, van ser les de Welling­ton i Auck­land (Nova Zelanda), la de San­ti­ago (Xile) i la de Johan­nes­burg (Sud-àfrica).

La Via Cata­lana ha demos­trat que acti­visme polític i ori­gi­na­li­tat poden ser com­pa­ti­bles.

A Madrid
Aquest cap de setmana s'han fet cadenes a dos llocs especialment simbòlics: al País Basc i Navarra (Bilbao, Sant Sebastià, Vitòria, Hendaia i Pamplona) i a Madrid. Una desena de madrilenys es van donar les mans al parc del Retiro.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.