Política

opinió

Tot esperant el verd

El dia 29 de juny, quan arri­bava amb cotxe al Camp Nou, anava mirant les riua­des de per­so­nes que cre­ua­ven davant meu men­tre espe­rava el verd d'un semàfor, que es diri­gien al Con­cert per la Lli­ber­tat.

Era un públic de totes les edats, famílies amb tres gene­ra­ci­ons, gent que estre­nava este­lada... Era cer­ta­ment una visió que havíem ima­gi­nat molts cops, però a mi no para­ven d'ender­ro­car-se'm estruc­tu­res. Allò soter­rava tot el que havia cone­gut com a inde­pen­den­tisme, des de dins. Els vells com­ba­tents havien que­dat dis­solts en la massa popu­lar que sem­pre havien invo­cat. Vull dir els mili­tants de pedra picada, aquells que s'hi havien jugat la feina, les amis­tats, la lli­ber­tat i la vida. Els que ja en “democràcia” s'havien pre­gun­tat què volien aque­lla gent que tru­ca­ven de mati­nada.

“Com ha can­viat tot”, vaig mur­mu­rar. Era el pri­mer cop que em vaig pro­po­sar d'assu­mir-ho.

L'Onze de Setem­bre de l'any pas­sat no ho havia vist així; també em va sob­tar, però de dife­rent manera. Aquell dia recordo que en cada par­pe­lleig pen­sava: “Aquí hi ha tot un poble.”

Al semàfor següent m'ho vaig tor­nar a dir —“Com ha can­viat tot”— i vaig sos­pi­rar recor­dant que tres dies abans havia deci­dit no lliu­rar a la impro­vi­sació la pre­sen­tació de la cançó que Brams havíem de tocar aquell ves­pre.

Vaig repas­sar de memòria el que diria: un noi de València i un amic de Mallorca, Ramon Llull i Ausiàs March, “de Sal­ses a Guar­da­mar”, un exèrcit ano­me­nat cul­tura, “gua­nya­rem!”.

No m'hau­ria fet por no saber què dir, ans xer­rar massa. Calia dir-ho tot en el just temps per man­te­nir l'atenció; donar el con­tin­gut que un acte així, amb volun­tat mul­ti­tu­dinària, cedeix davant l'ampli­tud.

“...i tenim un exèrcit que fa 300 anys que ens defensa. I gràcies a ell no hem estat des­truïts com a poble. I aquest exèrcit es diu Cul­tura, i els nos­tres sol­dats són mes­tres...”

Ho vaig recor­dar la set­mana pas­sada, atu­rat en un semàfor, quan a la ràdio van dir que els docents de les Illes van deci­dir fer vaga inde­fi­nida en defensa de la llen­gua.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.