“Sóc aquí per l'estat propi”

Va arri­bar poc abans de les qua­tre de la tarda, i sense dur samar­reta groga. Però l'expre­si­dent de la Gene­ra­li­tat Jordi Pujol, que par­ti­ci­pava en la Via Cata­lana al tram del Perelló, al Baix Ebre, treia del pap un mis­satge clar: “Sóc aquí i, amb samar­reta o sense, allò impor­tant és saber que jo, que durant trenta o qua­ranta anys he dut a terme una política d'afir­mació naci­o­nal de Cata­lu­nya i de defensa de l'estat del benes­tar sense plan­te­ja­ments inde­pen­den­tis­tes, ara sóc aquí per dir que hem de recla­mar un estat propi.” Per ell, el tomb per­so­nal cap a l'inde­pen­den­tisme té una causa clara: “Des de la Tran­sició fins a l'any 2000, la relació amb Espa­nya va anar més bé o més mala­ment, però en con­junt era posi­tiva. Però en aquests dar­rers anys la cosa ha can­viat i s'ha impo­sat un model d'estat poc res­pectuós.” I, “veient l'evo­lució cada cop més nega­tiva de la política espa­nyola”, es fa neces­sari “dema­nar un nou esta­tus, con­tem­plant la inde­pendència, tot i que no era el plan­te­ja­ment ini­cial del país”. “No podem adme­tre que ens impo­sin ni un ofec finan­cer ni, des del punt de vista de la iden­ti­tat, de la nos­tra llen­gua i la nos­tra cul­tura”, va dir ahir l'expre­si­dent pocs minuts abans d'enllaçar-se en la cadena humana.

Pujol va ser dels pri­mers a ins­criure's en el tram del Perelló –“perquè aquí, al coll de Bala­guer, hi ha poca den­si­tat de població”–. Anava acom­pa­nyat de la seva dona, Marta Fer­ru­sola, i també va coin­ci­dir en el mateix tram (el 93) amb el direc­tor gene­ral de Pesca i Afers Marítims, Jordi Ciu­ra­neta, que hi anava amb un grup de veïns del seu poble, la Palma d'Ebre, de la comarca veïna de la Ribera d'Ebre. Al Perelló, un muni­cipi que tot just sobre­passa els 3.000 habi­tants, van rebre més d'11.000 par­ti­ci­pants en la cadena humana, molts pro­ce­dents de pobles de l'entorn, però també de Ter­rassa, Ripoll i muni­ci­pis de les comar­ques de Lleida. Van ser molts més dels pre­vis­tos, i des de pri­mera hora del matí van col·lap­sar els car­rers del poble. I, sobre­tot, hi havia molta gent jove, un col·lec­tiu al qual Pujol va voler llançar un mis­satge: “Els pro­ces­sos de cons­trucció naci­o­nal són llargs i cal que els joves hi siguin molt pre­sents.” L'expre­si­dent els va agrair la seva par­ti­ci­pació i també va indi­car que un acte com el d'ahir, que va mobi­lit­zar tants milers de per­so­nes, amb “un gran èxit” orga­nit­za­tiu, hau­ria de tenir un impacte a fora de les fron­te­res de Cata­lu­nya. El caire pacífic de la Via Cata­lana és, per ell, “una demos­tració clara de la volun­tat de Cata­lu­nya de ser escol­tada i de no ser mal­trac­tada des d'un punt de vista econòmic, cul­tu­ral i lingüístic, de cara a l'estat del benes­tar i l'estruc­tura del país”.