Política

Els partits prioritzen demanar permís per fer un referèndum

Les cinc forces de la Comissió d'Estudi del Dret a Decidir estan d'acord a iniciar el procés instant l'Estat a convocar el referèndum o a cedir les competències per fer-ho

Dubtes sobre una consulta “tolerada”

Tot just n'han començat a parlar, però l'inici de les compareixences davant la Comissió d'Estudi del Dret a Decidir del Parlament –amb la que ahir va protagonitzar el president del Consell Assessor per a la Transició Nacional, Carles Viver Pi-Sunyer– va servir per constatar que els cinc partits que en formen part estan d'acord a començar legalment el procés demanant permís al govern de l'Estat per celebrar un referèndum, ja sigui convocant-lo ell mateix en virtut de l'article 92 de la Constitució, ja sigui transferint-ne la competència a la Generalitat, segons el 150.2.

“Són les vies que ofereixen més garanties jurídiques, plantegen un diàleg i ja ajuden a evidenciar si hi ha voluntat política o no”, resumia Dolors Camats, d'ICV-EUiA. Marta Rovira (ERC) apostava per l'article 92, del qual reclamava una interpretació àmplia, per fer “un referèndum en tota regla”, de manera que les lleis catalanes serien “subsidiàries”. “Una via catalana pot semblar una imposició”, admetia Oriol Pujol (CiU), que comparteix que “potser s'alteri l'ordre” que recomana el CATN. I és que l'òrgan assessor aconsellava començar per les lleis de consultes catalanes –ja fos la ja aprovada o la que està en tràmit per esquivar l'ús del cens estatal–, ja que, segons Pi-Sunyer, “no sembla lògic pensar que si ells no la poden convocar perquè ho veuen anticonstitucional, la Generalitat sí que podrà després”. Tot i això, al final admetia que al cap i a la fi “tampoc és gaire rellevant”, i que la “pràctica política” pot alterar la visió de l'informe.

El PSC sempre ha defensat una consulta pactada com a única opció, si bé ahir assenyalava que no caldria si es fes una reforma federal de la Constitució que hagués de ser aprovada en referèndum. Fins i tot la CUP veu “correcte” l'intent de demanar permís a l'Estat “com a acumulació de currículum”, sempre que al final no hi hagi contraprestacions a canvi de fer la consulta. Tal com va lamentar CiU, el PP i C's no van participar en la comissió perquè “neguen” el dret a decidir.

La resposta de Rajoy

En el que sí que insistia Pi-Sunyer és que “no cal esgotar els temps” per passar d'una fase a l'altra si la resposta estatal es demora massa. El jurista, això sí, en aquest sentit constatava que la resposta de Rajoy a Mas és difícil d'interpretar, però no permet “cremar etapes” si es vol presentar com una negativa davant la comunitat internacional. “Està carregada d'ambigüitat, perquè fuig d'estudi i no dóna resposta, però és prou hàbil per no poder dir que ha tancat la via del diàleg”, advertia.

Diàleg ‘versus' procés

En altres punts no estan tan d'acord els grups. CiU troba que “iniciar un tràmit pot anar contra el diàleg” actual entre governs, però ICV creu tot just el contrari: que introduir propostes concretes “és la manera d'acotar-lo”. Pi-Sunyer apostava perquè, tot i que l'Estat acabi bloquejant totes les vies, fins i tot una de “tolerada” –que implicaria no dur al TC la llei de consultes en tràmit ni impugnar la convocatòria que se'n derivés–, el govern igualment formalitzi les peticions a través de les vies indicades. Fins i tot la de la reforma de la Constitució, que “mai es pot qualificar d'inconstitucional”, i que no demoraria el procés perquè tindria una “ràpida resposta negativa”.

En vista dels dubtes de CiU, el jurista avalava que una consulta només tolerada tindria les mateixes garanties jurídiques i seria igual de vinculant des del punt de vista que, a partir d'allà, a dreta llei caldria iniciar una reforma de la Constitució. Això sí, admetia que “políticament” seria més discutible. Això sí, en cas d'un sí a la independència dibuixava un escenari de negociació en què Catalunya ja s'asseuria a la taula “gairebé en peu d'igualtat”, i podria pactar que l'Estat no hagués de reformar la carta magna pels processos fixats, ja que la consulta es podria entendre com part d'un procés constituent.

2014, “data d'inici”

El PSC, l'únic grup que no es va fer seu l'informe com a referència perquè el troba “esbiaixat”, qüestiona que la consulta hagi de ser el 2014, ja que creu que això ha de formar part de la negociació. Tampoc a ICV volen ser “presoners” d'una data. Pi-Sunyer defensava que aquesta és tot just “la data per iniciar el procés, que encara té molt recorregut després”.

El jurista, a més, insistia que unes eleccions plebiscitàries serien la via alternativa “menys dolenta” de les altres cinc plantejades si no hi ha pacte, i recordava que una declaració unilateral d'independència posterior no seria “un il·lícit internacional”, i per tant la comunitat internacional, que “està flexibilitzant les exigències en el reconeixement de nous estats”, la podria acceptar. ICV li retreia que els plans B “no són plantejables” ara mateix.

Tot l'any 2014 és profundament emotiu, i poc compatible amb la neutralitat. No és un error imposar-lo?
Maurici Lucena
portaveu del PSC
És irrefutable que hi ha vies legals [...]. Per evidenciar que el no és polític, cal que l'apel·lació es faci
Dolors Camats
portaveu d'icv
Una consulta només tolerada incorpora la no-vinculació del resultat, i això podria suposar una feblesa
Oriol Pujol
diputat de ciu
L'article 2 de la Constitució no és argument per prohibir un referèndum en una comunitat autònoma
Carles Viver Pi-Sunyer
president del consell assessor
És correcte buscar el pacte, però la consulta no es pot negociar: les plebiscitàries ja es van fer i el carrer ha parlat
Quim Arrufat
diputat de la cup
Les 5 vies exigeixen acord amb l'Estat, però és important l'ordre. Prioritzem les de més compromís polític
Marta Rovira
portaveu d'erc


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.