Gironins, en la querella contra el franquisme

Con­sells de guerra sumaríssims

Si es dóna un cop d'ull als càrrecs que es van esgri­mir con­tra els alcal­des giro­nins durant els diver­sos con­sells de guerra, alguns dels quals van ser sumaríssims i urgents, aquests par­len per si sols: delació des de l'Ajun­ta­ment de guàrdies civils fugi­tius, mul­tes a fami­li­ars amb deser­tors a l'Espa­nya fran­quista, saque­jos d'esglésies, assas­si­nats, ser des­ta­cats mar­xis­tes i pro­pa­gan­dis­tes de la ide­o­lo­gia d'ERC o, fins i tot, orde­nar la tala d'arbres “de per­so­nes d'ordre de la vila”, entre molts altres càrrecs.

Alguns d'ells van ser alcal­des durant molt poc temps, fins i tot uns pocs mesos, però va ser sufi­ci­ent perquè el règim iniciés el procés que va cul­mi­nar amb els seus afu­se­lla­ments, que van tenir lloc a Girona, tret d'un, el de l'alcalde d'Alp, que va ser jut­jat i exe­cu­tat a Lleida.

Al jut­jat, a Bue­nos Aires

La que­re­lla cri­mi­nal, la va pre­sen­tar davant la justícia de Bue­nos Aires en nom d'ERC el dipu­tat repu­blicà al Congrés, Joan Tardà, per crims con­tra el pre­si­dent Lluís Com­panys, que va ser afu­se­llat ara fa 75 anys. Aquesta que­re­lla dels repu­bli­cans es vol mirar d'incloure dins del procés obert per la jutge María Seve­rini per geno­cidi i crims con­tra la huma­ni­tat come­sos a Espa­nya des del 17 de juliol del 1936 fins al 17 de juny del 1977. Aquest procés es va ini­ciar arran de la que­re­lla que van inter­po­sar dos fami­li­ars de vícti­mes i des­a­pa­re­guts del fran­quisme i una dot­zena d'orga­nit­za­ci­ons de defensa dels drets humans argen­ti­nes i de l'Estat espa­nyol.

La que­re­lla que ha pre­sen­tat ERC té com a objec­tiu, en el cas que la jutge l'accepti, dema­nar impu­ta­ci­ons a per­so­nes o ins­ti­tu­ci­ons que van estar impli­ca­des en aques­tes exe­cu­ci­ons.