POLÍTICA
Gironins, en la querella contra el franquisme
Hi figuren deu alcaldes i un diputat gironins d'ERC, afusellats pel franquisme
ERC la presenta davant la justícia de l'Argentina
Deu alcaldes i un diputat gironins d'ERC van ser condemnats a mort i executats pel règim franquista en acabar la Guerra Civil. Van ser, però, molts més els ajusticiats o represaliats gironins, però aquests són els que ERC ha incorporat a la querella que ha presentat davant la justícia de Buenos Aires, a l'Argentina, en la procés que hi ha obert contra l'Estat espanyol per crims contra la humanitat –vegeu peça adjunta–. En total, però, els republicans han presentat dins la querella 45 alcaldes i dos diputats d'ERC d'arreu de les comarques catalanes.
Consells de guerra sumaríssims
Si es dóna un cop d'ull als càrrecs que es van esgrimir contra els alcaldes gironins durant els diversos consells de guerra, alguns dels quals van ser sumaríssims i urgents, aquests parlen per si sols: delació des de l'Ajuntament de guàrdies civils fugitius, multes a familiars amb desertors a l'Espanya franquista, saquejos d'esglésies, assassinats, ser destacats marxistes i propagandistes de la ideologia d'ERC o, fins i tot, ordenar la tala d'arbres “de persones d'ordre de la vila”, entre molts altres càrrecs.
Alguns d'ells van ser alcaldes durant molt poc temps, fins i tot uns pocs mesos, però va ser suficient perquè el règim iniciés el procés que va culminar amb els seus afusellaments, que van tenir lloc a Girona, tret d'un, el de l'alcalde d'Alp, que va ser jutjat i executat a Lleida.
Al jutjat, a Buenos Aires
La querella criminal, la va presentar davant la justícia de Buenos Aires en nom d'ERC el diputat republicà al Congrés, Joan Tardà, per crims contra el president Lluís Companys, que va ser afusellat ara fa 75 anys. Aquesta querella dels republicans es vol mirar d'incloure dins del procés obert per la jutge María Severini per genocidi i crims contra la humanitat comesos a Espanya des del 17 de juliol del 1936 fins al 17 de juny del 1977. Aquest procés es va iniciar arran de la querella que van interposar dos familiars de víctimes i desapareguts del franquisme i una dotzena d'organitzacions de defensa dels drets humans argentines i de l'Estat espanyol.
La querella que ha presentat ERC té com a objectiu, en el cas que la jutge l'accepti, demanar imputacions a persones o institucions que van estar implicades en aquestes execucions.