Política

300 anys d'orgull català

Una cinquantena d'activitats a tot Catalunya recordaran la derrota del 1714 coincidint amb la celebració del tricentenari

La programació es fixa en set grans àmbits: la cultura, el pensament, els actes festius, els institucionals, l'economia, l'ensenyament i la projecció

Dis­sabte 11 de gener, a les dotze del mig­dia, a la Seu Vella de Lleida. Aquesta és la data d'inici d'una pro­gra­mació com­posta per més d'una cin­quan­tena d'acti­vi­tats que ser­vi­ran per com­me­mo­rar, al llarg de tot l'any vinent, el tri­cen­te­nari dels fets del 1714. En un entorn simbòlic com ho és el Born Cen­tre Cul­tu­ral, ahir al matí es va pre­sen­tar el gruix d'acti­vi­tats que es desen­vo­lu­pa­ran, amb les quals, segons el comis­sari de la com­me­mo­ració, Miquel Calçada, es per­se­guei­xen qua­tre grans objec­tius: com­me­mo­rar, cohe­si­o­nar, rei­ma­gi­nar i pro­jec­tar. Un objec­tiu, aquest últim, que pren espe­cial rellevància pel moment en què es troba el país. “Hem d'expli­car-nos a un món que ens mira, que està pen­dent de nosal­tres.” Jus­ta­ment per això, un dels set pilars sobre els quals es basarà la pro­gra­mació serà la pro­jecció inter­na­ci­o­nal. En aquest sen­tit, es pre­veu por­tar ver­si­ons reduïdes de la com­me­mo­ració a ciu­tats com ara Nova York, Estras­burg i Berlín, en les quals s'inten­tarà expor­tar des de la música de Jordi Savall fins a la cuina dels ger­mans Roca pas­sant per l'art de Joan Miró.

Els altres sis àmbits en què es basa­ran les acti­vi­tats són la cul­tura, el pen­sa­ment, els actes ins­ti­tu­ci­o­nals, l'eco­no­mia, l'ense­nya­ment i les acti­vi­tats lúdiques i fes­ti­ves. Calçada va insis­tir en la idea que la com­me­mo­ració s'ha con­ce­but de manera res­pec­tu­osa i inte­gra­dora, sense volun­tat que ningú, sigui quin sigui el seu pen­sa­ment, se'n pugui sen­tir exclòs. “És un pro­grama on tot­hom tro­barà el seu moment i el seu espai”, va con­cloure el comis­sari. I és que, de fet, la pri­mera volun­tat és situar en el pre­sent una data fona­men­tal en la història de Cata­lu­nya per cons­truir el futur. Les acti­vi­tats són molt diver­ses, i des­ta­quen, entre altres, la plan­tació de l'Arbre del Tri­cen­te­nari, un simbòlic roure a Mont­ser­rat, i la impli­cació de les esco­les en diver­ses acci­ons, com ara l'enlai­ra­ment simul­tani de milers d'estels amb mis­sat­ges de pau, vin­cu­lant-ho a un edicte del gover­na­dor mili­tar del 1775 que ho pro­hi­bia.

Cal tenir en compte que, a banda de les acti­vi­tats que s'han pro­gra­mat des de la Gene­ra­li­tat, cal afe­gir-hi les que els muni­ci­pis impli­cats també han pre­vist. Per exem­ple, a Bar­ce­lona se'n faran més de vui­tanta per com­me­mo­rar el setge.

LA FRASE

És un programa on tothom trobarà el seu moment i el seu espai, una àgora on ningú se sentirà exclòs
Miquel Calçada
comissari de la commemoració del tricentenari

“La redempció no vindrà pel que ofereixi l'Estat”

El conseller de la Presidència, Francesc Homs, no veu en el 1714 una derrota, hi veu una victòria. Una victòria perquè el projecte d'assimilació de Catalunya a Espanya engegat pels Borbons va fracassar. “La prova és que avui som aquí”, va afirmar. Per ell, el fet que Catalunya hagi estat capaç al llarg de tres segles de mantenir el seu model econòmic, la seva llengua i la seva identitat tot i que s'hagin imposat el dret, les lleis i les raons s'ha de qualificar de “victòria d'un projecte col·lectiu”.

Igual que Miquel Calçada, va reclamar la importància de la commemoració per projectar el país cap al futur. És en aquest àmbit que les seves paraules es van referir més estrictament al procés sobiranista en què està immersa Catalunya. “La redempció del país no vindrà per allò que ens pugui oferir l'Estat espanyol o un altre. Tot el que se'ns pugui oferir serà ben rebut, però l'essència de la redempció de Catalunya vindrà de nosaltres mateixos. De l'esforç i del compromís, del que ens puguem oferir a nosaltres mateixos amb solidaritat, esforç i fins i tot capacitat de sacrifici”, va concloure Homs.

El conseller no va passar per alt la importància del 2014. Un any que serà el de la memòria, el de la democràcia en majúscules, el de la política, el d'un cert canvi de tendència en la situació econòmica i social i, sobretot, el de la consulta en què Catalunya haurà de decidir el seu futur. Però també representarà el moment “per començar a construir una via segura per al conjunt del país, amb vocació inclusiva i de construir un projecte que podem oferir als ciutadans”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia