Pendent des del 1979

Que hi hagi un prin­cipi d'acord sem­pre és notícia, però si és sobre una llei que porta pen­jat el car­tell de pen­dent fa més de trenta anys –des de l'Esta­tut del 1979– pren més rellevància. Ni que sigui un con­sens de mínims. Costa enten­dre que Cata­lu­nya sigui l'únic ter­ri­tori que no hagi desen­vo­lu­pat una llei elec­to­ral pròpia. O no. En boca de tots quan han escla­tat dife­rents casos de pre­sumpta cor­rupció política, l'alt con­sens que reque­reix –dues ter­ce­res parts de la cam­bra– sumat als recels d'uns par­tits que des del pri­mer moment han abor­dat la nego­ci­ació cal­cu­la­dora en mà n'explica la man­cança. Per això els avenços en l'entesa perquè Cata­lu­nya

reguli les elec­ci­ons al Par­la­ment més enllà de la

LOREG són un pas enda­vant. I ben­vin­guts.